Finestra a Lladó


Sí, vaig deixant de dibuixar amb massa precisió la vida. No projecto gaire. Hi poso  simplement els colors sense ratlles, només un marc. Es colors hi són, les emocions també. El resultat, però, mai no és el mateix.  Podria ser millor, fins i tot, no ho dubto, però depèn de la destresa del pintor de vides. A vegades va millor d'una manera, a vegades de l'altra.

Dibuixar allò que vull, les il·lusions que tinc amb paciència i amb cura, no m'assegura res, tampoc. El resultat sempre és incert.

Doncs, millor cadascú al seu estil, cadascú a la seva manera. La meva és dibuixar, poc a poc. La meva és construir un tot que m'agradi, detall a detall. 

Fa pocs dies, em deia, que em perdo sovint en els detalls bonics.  
I en el primer dibuix m'hi reconec i em fa sentir millor amb mi mateixa.



Comentaris

  1. Doncs que siguis molt perduda en aquesta vida, la feina de cada dia sentir-nos millor ha de ser com la de respirar. No parar mai.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No parar mai d'intentar ssentir-nos millor... tens raó, per llarga que sigui la vida, no en sabem mai prou.

      Suprimeix
  2. els dibuixos fan feliç o millor dit el dibuixar, el plasmar ....a més també en gaudim tots nosaltres ...una finestra a la vida ben maca i amb testos de planetes i de flors com ha de ser i vol ser

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Elfree, els dibuixos fan feliç o si més no ho intentem...

      Suprimeix
  3. Deixar fluir la vida és un gaudi. Fruir de les petites coses, de tots els colors, olors i emocions que ens porta, prenent-ne consciencia.
    M'agraden tots dos dibuixos, però m'identifico més amb el segon.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. M'agrada que em diguis el teu punt de vista, perquè sempre són diferents i interessants els punta de vista de cadascú.

      En el primer dibuix m'hi reconec i em fa sentir millor amb mi mateixa, però crec que la realitat és més com el segon... deus estar mé ben adaptada que jo, he, he, he...

      Suprimeix
  4. Molt simètric, però la diferència d'estil és el que dóna valor als dos dibuixos de costat. El resultat és molt diferent, però m'agraden tots dos. Com quan llegeixes un haiku dues vegades seguides, amb diferent dicció cada vegada, perquè t'arribi millor.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. M'agrada la comparació amb la diferent dicció d'un haiku.

      Suprimeix
  5. M'agrada molt això que dius de dibuixar la vida, cadascú a la seva manera, perquè tots tenim punts de vista diferents...Jo dibuixaria una vida de colors ben suaus, per això , encara que els dos dibuixos m'agraden, em quedo amb el segon!
    Bon vespre, Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sempre m'agrada el punt de vista de les altres persones, perquè un dibuix que vaig repetir perquè no m'agradava i que vaig estar a punt de llençar... resulta que hi ha a qui li agrada més.

      Bon vespre, M Roser

      Suprimeix
  6. Tots dos són bonics. Però sempre hi ha la diferència que tu dius tespecte a qui ho fa. També hi ha la la percepció dels altres, ben diferent entre uns i altres. Si es fa per entretenir-se i passar-ho bé o expresar alguna cosa que es vol,resulta un dibuix ple, valent i extraordinari.
    Gràcies per entrar al meu blog. El vaig canviar i encara l'he de perfeccionar.
    A veure si sóc més constant, m'agradaria escriure, però...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sempre hem de prioritzar activitats. No arribem mai a totes les coses que volem fer, per tant no pareixis i escriu quan vulguis...

      Suprimeix
  7. Tens raó, Carme, de vegades no serveix per a res programar la nostra vida mil·limètricament, perquè el futur reclama el seu espai per a la improvisació, i nosaltres la flexibilitat de canviar d'opinió...
    A mi m'agrada força més el primer dibuix. Deixem la resta de colors per a l'atzar!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. M'alegro que coincidim en el primer dibuix. No m'estranya gens, perqué acostumem a coincidir molt... he, he, he...

      Programem el que podem i improvisem si en sabem... i sinó per força.

      Suprimeix
  8. Hi ha res millor que fer les coses de la manera que t'agraden, i a la teva manera? Sense posar-se cap cadena, perquè ho fas per plaer. I t'imagino fent traços fins el punt que t'ho mires i dius 'ara sí, ara està com jo volia, ja no hi puc fer res més per millorar-ho'. I això és el que omple, n'estic segur.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, hi ha tan pocs espais a la ida que només depenguin d'un mateix i sobre els quals pots fer el que vols... que val la pena rofitar-los. Ni que sigui com a metàfora

      Suprimeix
  9. Un dia obres els ulls i veus el món, et deixes portar i t'agrada. Un altre dia el veus diferent i voldries canviar-lo.
    Etc.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Com aquest text, que m'ha sortit confús i erràtic... no dibuixo tant la vida, però em segueix agradant més poder-ho fer... contradiccions. ja veus.

      Suprimeix

Publica un comentari

Publicacions populars