La Devesa de Girona


Caminaré espais oberts 
mentre que els peus em portin.
Oblidaré que ja no hi ha arribades
només camins...
I continuarem buscant, endavant,
tantes coses impossibles.



Comentaris

  1. Passa rera passa
    arribar al següent revolt,
    la següent mirada,
    a la carícia inesperada,
    a la tremolor plaent...
    I al bes més joganer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies pel teu poema, que fa que el meu post acabi bé.

      Elimina
  2. I, de vegades sense cercar, només fent camí, trobarem carícies que ens sorprendran...

    Quin espai més bonic que ens mostres, olora molt bé!!

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant de bo que les sorpreses que vinguin siguin com dius,
      carícies i coses bones.

      M'alegro que t'agradi... la Devesa de Girona és realment un espai bonic.

      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  3. Em ve el record
    d’aquest passatge
    que jo volia solitari
    ple d’ànimes bullicioses
    seguint l’olor de mil formatges,
    el gust de mil formatges,
    la essència de mil vides
    vingudes
    de mil llets diverses.
    Maridats vins d’arreu
    de les planes
    i de les muntanyes.
    No vull oblidar
    la solitud perduda,
    caminant entre flaires i veus,
    gaudint de tantes arribades
    que ja mai en podré marxar.
    Són els camins,
    passos que em duen
    fent voltes i més voltes
    per la vella Devesa,
    de la vella bella Girona,
    no vull cercar la lleona
    perquè el cor
    no vol dur-me enlloc més.
    M’asseuré en qualsevol banc
    i gaudiré les mils olors
    i els mil gustos
    fins que la meva ànima
    sigui una branca més
    del desfullat bosc
    de la Devesa .

    qui sap si...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest últim dia que jo hi vaig ser, també hi havia mercat, però petit. Ocupava poc... la gran part de la Devesa estava tranquil·la com a la fotografia. No totes els fires deuen ser iguals.

      Gràcies qui sap si...

      Elimina
  4. Deixo que la lluna
    somií els meus somnis
    i que me’ls conti de tornada.
    Deixo els ulls closos
    i l’oïda plena d’enteniment
    per rebre els seus sons.
    Deixo que el cel
    bressoli la lluna per explicar-me
    els meus somnis.

    qui sap si...
    En resposta al teu comentari a la meva entrada https://elpesdelaparaula.blogspot.com/2024/03/pinta-el-reflex.html
    Jo hi vaig estar la setmana passada que feien la fira del formatge. Molta gent i molts bons preoductes de tota Catalunya

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi hauré de tornar en una ocasió d'una fira d'aquestes. La del formatge és una bona opció... m'agrada molt el formatge!

      Elimina
  5. Respostes
    1. Endavant, doncs, amb les coses impossibles!

      Una abraçada.

      Elimina
  6. Caminar, oblidar i continuar buscant: una bona actitud per encarar el futur.
    Si la memòria, diuen, és selectiva, que també ho siguin els oblits.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Procurarem caminar i no aturar-nos, oblidar, només selectivament i per descomptat continuar buscant…

      Elimina
  7. El veritable plaer no resideix en el destí, sinó en el viatge. I...
    més lluny, hem d'anar més lluny, més lluny de l'avui que ara ens empresona...
    Avui estic poeta, ja ho veus, manllevant la poesia d'altri.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre molt més lluny… Encara que a vegades em costa de veure, la veritat. Col·lectivament no anem per gaire bon camí.

      Elimina
  8. Tenir il·lusions i projectes allarga la vida. Jo hi crec molt.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars