Em ve el record d’aquest passatge que jo volia solitari ple d’ànimes bullicioses seguint l’olor de mil formatges, el gust de mil formatges, la essència de mil vides vingudes de mil llets diverses. Maridats vins d’arreu de les planes i de les muntanyes. No vull oblidar la solitud perduda, caminant entre flaires i veus, gaudint de tantes arribades que ja mai en podré marxar. Són els camins, passos que em duen fent voltes i més voltes per la vella Devesa, de la vella bella Girona, no vull cercar la lleona perquè el cor no vol dur-me enlloc més. M’asseuré en qualsevol banc i gaudiré les mils olors i els mil gustos fins que la meva ànima sigui una branca més del desfullat bosc de la Devesa .
Aquest últim dia que jo hi vaig ser, també hi havia mercat, però petit. Ocupava poc... la gran part de la Devesa estava tranquil·la com a la fotografia. No totes els fires deuen ser iguals.
Deixo que la lluna somií els meus somnis i que me’ls conti de tornada. Deixo els ulls closos i l’oïda plena d’enteniment per rebre els seus sons. Deixo que el cel bressoli la lluna per explicar-me els meus somnis.
qui sap si... En resposta al teu comentari a la meva entrada https://elpesdelaparaula.blogspot.com/2024/03/pinta-el-reflex.html Jo hi vaig estar la setmana passada que feien la fira del formatge. Molta gent i molts bons preoductes de tota Catalunya
El veritable plaer no resideix en el destí, sinó en el viatge. I... més lluny, hem d'anar més lluny, més lluny de l'avui que ara ens empresona... Avui estic poeta, ja ho veus, manllevant la poesia d'altri.
Passa rera passa
ResponEliminaarribar al següent revolt,
la següent mirada,
a la carícia inesperada,
a la tremolor plaent...
I al bes més joganer.
Moltes gràcies pel teu poema, que fa que el meu post acabi bé.
EliminaI, de vegades sense cercar, només fent camí, trobarem carícies que ens sorprendran...
ResponEliminaQuin espai més bonic que ens mostres, olora molt bé!!
Aferradetes, preciosa.
Tant de bo que les sorpreses que vinguin siguin com dius,
Eliminacarícies i coses bones.
M'alegro que t'agradi... la Devesa de Girona és realment un espai bonic.
Aferradetes, bonica!
Em ve el record
ResponEliminad’aquest passatge
que jo volia solitari
ple d’ànimes bullicioses
seguint l’olor de mil formatges,
el gust de mil formatges,
la essència de mil vides
vingudes
de mil llets diverses.
Maridats vins d’arreu
de les planes
i de les muntanyes.
No vull oblidar
la solitud perduda,
caminant entre flaires i veus,
gaudint de tantes arribades
que ja mai en podré marxar.
Són els camins,
passos que em duen
fent voltes i més voltes
per la vella Devesa,
de la vella bella Girona,
no vull cercar la lleona
perquè el cor
no vol dur-me enlloc més.
M’asseuré en qualsevol banc
i gaudiré les mils olors
i els mil gustos
fins que la meva ànima
sigui una branca més
del desfullat bosc
de la Devesa .
qui sap si...
Aquest últim dia que jo hi vaig ser, també hi havia mercat, però petit. Ocupava poc... la gran part de la Devesa estava tranquil·la com a la fotografia. No totes els fires deuen ser iguals.
EliminaGràcies qui sap si...
Deixo que la lluna
ResponEliminasomií els meus somnis
i que me’ls conti de tornada.
Deixo els ulls closos
i l’oïda plena d’enteniment
per rebre els seus sons.
Deixo que el cel
bressoli la lluna per explicar-me
els meus somnis.
qui sap si...
En resposta al teu comentari a la meva entrada https://elpesdelaparaula.blogspot.com/2024/03/pinta-el-reflex.html
Jo hi vaig estar la setmana passada que feien la fira del formatge. Molta gent i molts bons preoductes de tota Catalunya
Hi hauré de tornar en una ocasió d'una fira d'aquestes. La del formatge és una bona opció... m'agrada molt el formatge!
EliminaYo no me canso...
ResponEliminaBesos
Endavant, doncs, amb les coses impossibles!
EliminaUna abraçada.
Caminar, oblidar i continuar buscant: una bona actitud per encarar el futur.
ResponEliminaSi la memòria, diuen, és selectiva, que també ho siguin els oblits.
Procurarem caminar i no aturar-nos, oblidar, només selectivament i per descomptat continuar buscant…
EliminaEl veritable plaer no resideix en el destí, sinó en el viatge. I...
ResponEliminamés lluny, hem d'anar més lluny, més lluny de l'avui que ara ens empresona...
Avui estic poeta, ja ho veus, manllevant la poesia d'altri.
Sempre molt més lluny… Encara que a vegades em costa de veure, la veritat. Col·lectivament no anem per gaire bon camí.
EliminaTenir il·lusions i projectes allarga la vida. Jo hi crec molt.
ResponEliminaPer descomptat que sí!
Elimina