Safrà de muntanya
Dibuix inspirat en una foto d'en Xavier Pujol
Cal que neixin flors a cada instant
Ll. Ll.
Fràgil, fràgil, fràgil, com totes les flors.
Persistent en la seva renaixença de cada any, damunt dels prats.
No cal pintar el seu nom en lletres d'or, tampoc el nostre.
Només deixar prou llavors, arreu, per tornar a néixer.
És molt bonica la flor del safrà, tot i que fa molt de temps que no n'he vist i sí que és molt fràgil, però molt valuosa. M'imagino els que les cullen, que deu ser força pesat , perquè són molt petites i després tenir la paciència de treure els pistils...
ResponEliminaBon cap de setmana, Carme.
Sí deu ser una feinada recollir el safrà!
EliminaBona setmana, M Roser!
Sensibilidad a raudales.
ResponEliminaUn abrazo
Gràcies, Erik! Una abraçada.
EliminaI tant que cal que neixin flors a cada instant, també les flors silvestres com aquest safrà de muntanya (m'encanta el teu dibuix) que malgrat que alguns puguin pensar que no serveixen per a res més enllà de fer bonic, són ben necessàries.
ResponEliminaSaps, aquesta cançó de Llach és una de les meves preferides del seu repertori. L'he buscat per escoltar-la un cop més i he vist que és del 1968. Té més de cinquanta anys i continua totalment vigent. Encara n'hi ha que no entenen que no podem esperar el blat si abans no l'hem sembrat ni després no l'hem anat a regar...
Moltes gràcies Mc! Les flors són ben necessàries per a tantes coses!
EliminaA veure com ens en sortim, jo crec que ja hem sembrat molt i que també hem d'aprendre quan cal parar de regar i començar a recollir... però si no hi ha res a fer, contimuarem plantant llavors, potser algun dia sabrem recollir el fruit a temps... som bastant desastre entre tots plegats. Uns per poc i els altres per massa.
Cal que en neixin moltes de flors, perquè darrerament totes se'ns panseixen.
ResponEliminaBona aquarel·la, bons pensaments poètics i bona cançó.
Ja tens raó, ja! L'aquarel·la és inspirda en una foto teva, encara que no es reconegui gaire. Ara vaig a posar-ho.
EliminaMolt fràgil i ben bonica, com la teva aquarel·la.
ResponEliminaCom deia el nostre amic Llach "Cal que neixin flors a cada instant" i ara potser més que mai.
Aferradetes, preciosa.
Sí, sempre en calen de flors, però tens raó, ara més que mai!
EliminaAferradetes, Bonica!
Les flors són imatge de l'enamorament, que aquest neixi a cada instant és el meu desig!
ResponEliminaSí, i també de la vida tossuda i efímera a la vegada...
Elimina