.Sota del verd tan lluent
hi ha un país ben amagat
on hi viuen bestioles,
fongs i ombres misterioses.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...
No cal buscar vida a Mart. La tenim amagada molt més a prop.
ResponEliminaSi ... tenim cada "marciano" per aquí a la vora, que no cal anar tan lluny.
EliminaSí, Carme, malauradament tot són aparences i per sota hi ha un munt de merda.
ResponEliminaI tant! Molt pitjor que sota l'heura!
EliminaSobretot mosquits i altres bèsties que piquen, hahaha!
ResponEliminaEls mosquits són de les pitjors bèsties que hi ha....després de la humanitat, clar!
EliminaA la carrera ens deien que la vida és una roca de duresa coberta de vels de felicitats...
ResponEliminaA vegades tot és aparença... Però jo estic d'acord amb aquesta afirmació. Si tenim una mica de sort, trobem els vels de felicitat...
Eliminafelicitat, vull dir!
ResponElimina😃
EliminaUna heura preciosa amb molts matisos de verd...Llàstima que l'arbre que l'ajuda a enfilar-se acaba força malament!
ResponEliminaPotser a sota fins i tost hi ha petites fades i follets...
Bon vespre, Carme.
Aquesta està ran de terra. No la deixem enfilar als arbres. Alguna fada en miniatura hi deu haver! Bon vespre!
EliminaVolia dir , fins i tot!
ResponElimina😃
Elimina