Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Tot és arrrodoníssim, complet. Dibuix i poema. Tranquil. Convidar a reposar.
ResponEliminaMoltes gràcies, Jordi. És una alegria veure't per aquí.
EliminaÉs un dels trets més característics de Granollers,
ResponEliminapotser el que més.
"mirem el món sencer i a recer...." Aquest vers final és molt bonic. Arrodoneix tot el poema-reflexió.
És molt maca. Vaig fer unes fotos pel blog dels pobles i per l'Instagram i una amiga meva de Granollers em va demanar que la dibuixés. Em va servir per tornar a agafar llapis i pinzells. No sé si vaig complir l'encàrrec, ja que vaig agafar la porxada pels pèls...
EliminaGràcies, Xavier. M'alegro que t'agradi.
Saps que no hi he estat mai, a Granollers?
ResponEliminaQuè bé que tornis a dibuixar i pintar!!!
Doncs Granollers és una ciutat molt i molt agradable. Jo tampoc hi vaig gaire... tan poc que amb els anys que feia, la vaig trobar com nova, com si la veiés per primer cop. Va ser un redescobriment.
EliminaJo sí que hi he estat a Granollers! Quan tenia setze anys, en un camp de treball.
ResponEliminaDes d'un petit vers, mirem "el món sencer i a recer".
Ha canviat moltíssim cap a bé. Ja et toca tornar-hi, Helena!
EliminaIep, això és Granollers, aquí sí que hi he estat força vegades. És curiosa aquesta plaça.
ResponEliminaMolt maca la porxada!
EliminaHas vist la Pedra de l'Encant a la Porxada? Si hi tornes, digues-m'ho, farem una visita turística.
ResponEliminaOstres, doncs sí que t'ho diré! Aquest dia no vaig venir sola, però un dia ja quedarem.
EliminaCarme, he de fer una confessió...
ResponEliminaEncara em costa entendre aquest blog teu... mai sé quin és el darrer post, no trobo el lloc on es posen els comentaris... Sóc un desastre!!
De fet, el meu blog és súper antiquat, ni tan sols té els botons aquells que permeten enviar un post a twitter i coses així... en fi... em quedo ancorada en el passat!! :-DD
És molt maco mirar com plou protegits en algun lloc... sobre tot i estàs ben acompanyat ;-))
Doncs a mi em surten els posts ordenats normalment un a sota de l'altre... quines coses! Alguna vegada sí que em surten com en dues files i una mia mal posats, però no tinc ni idea de per què es veu a vegades d'una manera i a vegades d una altra.
EliminaI em sembla que el teu blog (o tots els blogs) permet posar i tenir els botons de conpartir, però tampoc ho sé seguríssim.
M'agrada aquesta expressió que fas servir "Des d'un petit bocí de vida,
ResponEliminamirem el món sencer i a recer."
Les petites coses que tanta importància tenen....
Una abraçada.
Sobretot els moments, per petits que siguin són vida viscuda. Gràcies, Montse! Una abraçada.
EliminaQue bé tenir un lloc així de bonic per arrecerar-nos en cas de pluja! Potser aviat ho podrem fer, ja que sembla que el diumenge toca tornar a ploure... No he estat mai a Granollers, només hi he passat en cotxe, però aquesta plaça és preciosa.
ResponEliminaBon diumenge Carme.
Doncs potser diumenge pot ser un bon dia per tornar a Granollers i aixoplugar-se sota la porxada. Bon cap de setmana, MRoser-
Elimina