Plaça de la porxada



Aixoplugats sota la porxada.
La pluja ha deixat senyals a terra
i ha fet els colors més nets.
A vegades no ens cal mirar més enllà.
Des d'un petit bocí de vida,
mirem el món sencer i a recer.





Comentaris

  1. Tot és arrrodoníssim, complet. Dibuix i poema. Tranquil. Convidar a reposar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Jordi. És una alegria veure't per aquí.

      Elimina
  2. És un dels trets més característics de Granollers,
    potser el que més.
    "mirem el món sencer i a recer...." Aquest vers final és molt bonic. Arrodoneix tot el poema-reflexió.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt maca. Vaig fer unes fotos pel blog dels pobles i per l'Instagram i una amiga meva de Granollers em va demanar que la dibuixés. Em va servir per tornar a agafar llapis i pinzells. No sé si vaig complir l'encàrrec, ja que vaig agafar la porxada pels pèls...

      Gràcies, Xavier. M'alegro que t'agradi.

      Elimina
  3. Saps que no hi he estat mai, a Granollers?
    Què bé que tornis a dibuixar i pintar!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs Granollers és una ciutat molt i molt agradable. Jo tampoc hi vaig gaire... tan poc que amb els anys que feia, la vaig trobar com nova, com si la veiés per primer cop. Va ser un redescobriment.

      Elimina
  4. Jo sí que hi he estat a Granollers! Quan tenia setze anys, en un camp de treball.
    Des d'un petit vers, mirem "el món sencer i a recer".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha canviat moltíssim cap a bé. Ja et toca tornar-hi, Helena!

      Elimina
  5. Iep, això és Granollers, aquí sí que hi he estat força vegades. És curiosa aquesta plaça.

    ResponElimina
  6. Has vist la Pedra de l'Encant a la Porxada? Si hi tornes, digues-m'ho, farem una visita turística.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, doncs sí que t'ho diré! Aquest dia no vaig venir sola, però un dia ja quedarem.

      Elimina
  7. Carme, he de fer una confessió...

    Encara em costa entendre aquest blog teu... mai sé quin és el darrer post, no trobo el lloc on es posen els comentaris... Sóc un desastre!!
    De fet, el meu blog és súper antiquat, ni tan sols té els botons aquells que permeten enviar un post a twitter i coses així... en fi... em quedo ancorada en el passat!! :-DD

    És molt maco mirar com plou protegits en algun lloc... sobre tot i estàs ben acompanyat ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs a mi em surten els posts ordenats normalment un a sota de l'altre... quines coses! Alguna vegada sí que em surten com en dues files i una mia mal posats, però no tinc ni idea de per què es veu a vegades d'una manera i a vegades d una altra.

      I em sembla que el teu blog (o tots els blogs) permet posar i tenir els botons de conpartir, però tampoc ho sé seguríssim.

      Elimina
  8. M'agrada aquesta expressió que fas servir "Des d'un petit bocí de vida,
    mirem el món sencer i a recer."
    Les petites coses que tanta importància tenen....
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sobretot els moments, per petits que siguin són vida viscuda. Gràcies, Montse! Una abraçada.

      Elimina
  9. Que bé tenir un lloc així de bonic per arrecerar-nos en cas de pluja! Potser aviat ho podrem fer, ja que sembla que el diumenge toca tornar a ploure... No he estat mai a Granollers, només hi he passat en cotxe, però aquesta plaça és preciosa.
    Bon diumenge Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs potser diumenge pot ser un bon dia per tornar a Granollers i aixoplugar-se sota la porxada. Bon cap de setmana, MRoser-

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars