Inesgotables
 |
| Indrets oblidats dins Relats en català |
Un diàleg que ve del blog de l'Helena: En cada vers que has entès
Encara tinc
les flames despullades
de bona arrel.
S'encendran de verdor
si ve la primavera.
les flames despullades
de bona arrel.
S'encendran de verdor
si ve la primavera.
Una ermita preciosa abraçada per la natura...Suposo que si ara que sembla l'hivern té un encant especial, a la primavera al mig de tranta frondositat, deu ser màgica!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Pobreta, potser és una abraçada que se la menja... però segur que a l'estiu i a la primavera deu ser màgica, no en tinc cap dubte.
Eliminasom-hi!!!
ResponElimina;)
Som-hi! ;-D
EliminaEm quedo amb aquesta imatge i, com descriu la M. Roser, amb l'explosió de verd que segur coloreja l'ermita amb la tornada dels dies llargs.
ResponEliminaÉs impactant, oi, la imatge?
EliminaEl romanticisme s'apodera de l'ermita i del teu cor. Amb benevolència.
ResponEliminaRomanticisme al màxim en aquesta imatge... Amb benevolència... pels pèls!!! he, he, he...
Elimina