Inesgotables

Indrets oblidats dins Relats en català


Un diàleg que ve del blog de l'Helena: En cada vers que has entès



Encara tinc
les flames despullades
de bona arrel.
S'encendran de verdor
si ve la primavera.

Comentaris

  1. Una ermita preciosa abraçada per la natura...Suposo que si ara que sembla l'hivern té un encant especial, a la primavera al mig de tranta frondositat, deu ser màgica!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pobreta, potser és una abraçada que se la menja... però segur que a l'estiu i a la primavera deu ser màgica, no en tinc cap dubte.

      Elimina
  2. Em quedo amb aquesta imatge i, com descriu la M. Roser, amb l'explosió de verd que segur coloreja l'ermita amb la tornada dels dies llargs.

    ResponElimina
  3. El romanticisme s'apodera de l'ermita i del teu cor. Amb benevolència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Romanticisme al màxim en aquesta imatge... Amb benevolència... pels pèls!!! he, he, he...

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars