Solitud

 AGUS Per la serra de Ponent

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Seguint l'Helena

La solitud

a la vora dels pals

es fa més ampla.

.........................................................Carme Rosanas

Una figura

de tant que caminava

era migdia

...................................................Xavier Pujol

Era migdia,

el camí inacabable.

Ofec i enyor.

.......................................................Carme Rosanas

Ofec i enyor
a la vora dels pals.
Plors i tristesa.

...............................................sa lluna

Plors i tristesa.

Les passes mesurades

ens encarrilen

.........................................................Carme Rosanas

1. 
   

   
   

   
   

Tanca i tanka

Fruits de palmera 

pengen sobre la tanca.

Les seves branques

filtren retalls de cel.

En clau de sol.

Jugar és salut: tautogrames

Al Racó de Sa lluna, si allà, ente el Mediterrani i la lluna, fem salut, jugant, jugant amb les paraules.  

I és que hem trobat un joc que ens ha engrescat a participar. 

Moltes gràcies sa lluna!!!

Jugant amb la lletra E:

Els estels espurnejaven. Entre envans envernissats, ells estimaven efusius. Encerts encesos encaixaven engelosits. Encantats, ells endevinaven encontres encisadors. Eren equilibristes enjogassats escrivint epílegs essencials.

Participació d'en McAbeu:

Neocolonialistes necis narcotitzen nacions narrant negocis netament nauseabunds. Nostàlgia neofeixista notòriament nociva nodreix nefasts nigromants nerviosos. Netegem neguits, neguem neutralitat... només necessitem no negligir.

Participació de sa lluna:

Veure valents vividors vulnerant vergonyes veïnals. Vaticino venjança!

Relats conjunts de febrer: La defenestració

 Václav BROŽÍK, 1890, La Defénestration, 1618

Tant és que anem amb capes i barrets

que portem americana i corbata

o samarretes mig estripades.

Tal li fa que duem vestits llargs i farbalans

o texans o mini faldilles, 

o vestits jaqueta elegants.

Sempre hi haurà persones humanes 

honestes, decents i pacífiques

i d'altres malvades i violentes.

El gènere humà és un espècie en fallida.

Em faré ocell per a poder sobrevolar-nos.

Portal a Súria

Tot em sembla molt lluny 

i no acabem d'arribar mai al final,

de tants murs per travessar.

No parem de passar portes i portes

i sempre sembla que som al mateix lloc.

Però jo crec que no hi som, 

només que hi ha massa gent que ens ho volen fer creure.

Quan s'haurà acabat del tot 

la paciència i l'esperança,

haurem de despertar el gegant que tants volen adormit.

Rosa dels vents del Turó de Can Mates

Dalt del Turó de can Mates

hi ha una rosa dels vents.

El dia que vaig pujar-hi 

bufava des de Ponent.

Si mirava al Nord-Oest

com que el Mestral no ventava,

em mirava Montserrat

que és la muntanya més màgica.

Si arriba la tramuntana

no pugis fins la carena

que se t'endurà la bici

i seràs ànima en pena.

Si el Gregal pentina el poble

te n'arribarà l'olor

de glicines, de geranis 

i del gessamí més bo.

En Xavier Pujol fa la seva aportació amb vent de Llevant:

De llevant arriba un aire

que anuncia un nou canvi

de bondat se sent la flaire

ai, si ho veiés el meu avi.

.............................................................................Xavier Pujol

Una cançó molt adient que m'ha ofert i m'ha recordat sa lluna:

Faci el vent que vulgui fer,
si és el vent de l'art que bufa
ens allibera i captiva
per molt que sigui invisible

.......................................................................Helena Bonals

Lletres i fils de febrer: Gegant

Hi ha un gegant adormit, sota la neu tan freda.

La neu pensava que l'havia vençut

amb el seu pes i la seva quietud.

Però el gegant no es mor de fred: és de terra.

És fet de terra  ferma i de prats i turons verds

de muntanyes i de valls, de vinyes i camps sembrats,

i de cales i de platges i també grans espadats.

Si no coneixes la terra, no saps pas allò que et perds.

Resisteix malgrat els segles de passar-la a foc i sang

Si el foc no la va malmetre, el fred tampoc ho farà.

Cap baralla, ni mentida, ni calúmnia, no podrà

enterrar-lo i fer que mori: el gegant despertarà.