Lletres i fils de febrer: Gegant
Hi ha un gegant adormit, sota la neu tan freda.
La neu pensava que l'havia vençut
amb el seu pes i la seva quietud.
Però el gegant no es mor de fred: és de terra.
És fet de terra ferma i de prats i turons verds
de muntanyes i de valls, de vinyes i camps sembrats,
i de cales i de platges i també grans espadats.
Si no coneixes la terra, no saps pas allò que et perds.
Resisteix malgrat els segles de passar-la a foc i sang
Si el foc no la va malmetre, el fred tampoc ho farà.
Cap baralla, ni mentida, ni calúmnia, no podrà
enterrar-lo i fer que mori: el gegant despertarà.
Tant de bo aquest final no sigui un somni, sinó una realitat i que el gegant surti de sota la neu.
ResponEliminaEl gegant despertarà, i espero que no trigui 300 anys...
EliminaI obrirà els ulls que té tancats, molt ben trobat!
ResponEliminaEls obrirà, un dia o altre...
EliminaSi és fet de tanta vida, segurament la neu no té res a fer.
ResponEliminaBen filat, nina.
Aferradetes ben fortes.
Esperarem que sigui així... aferradetes, bonica!
EliminaOh, Carme! M'agrada molt, que bé que ho has sabut descriure.
ResponEliminaAquest gegant no el pot vèncer res ni ningú, i quan desperti,
ho farà amb tota l'esplendor d'aquesta terra ferma de què està fet.
Moltes gràcies per la teva aportació a la proposta :)
Moltes gràcies, Núria!!! Celebro molt que t'agradi la meva participació!
EliminaUna abraçada...
M'ha agradat mot com has descrit la terra, comparant-la amb un gegant...Un gegant
ResponEliminade color de terra, verd com vinyes i sembrats i blau com el mar i el cel, que ho desafia tot i segur que al final sortirà victoriós!!!
Petonets, Carme.
A veure si ens en sortim, M Roser!!!
EliminaUna abraçada!
És aquella primavera que esperem i que, jo també n'estic convençut, arribarà. El que no sé dir-te és quan, perquè el pes d'aquesta neu feixuga que ens tiren a sobre ens té gairebé immobilitzats, però arribarà un dia que es desfarà... i tant que es desfarà.
ResponEliminaHo esperem i no podem parar d'empènyer!
Elimina