L'any 2014 en una passejada habitual per Collserola, vaig fer unes fotos de Can Planes de Molins de Rei, que no he pogut trobar de cap manera. D'aquelles fotos, havia fet el dibuix del molí antic.
Ara, aquest estiu, un cop aixecat el primer confinament, vaig fer aquesta altra foto.
La vinya americana ha crescut molt més. Sis anys d'heura és molta heura.
Al final del pas tant estret on ens trobem
hi ha una escletxa per mirar, si hi sabem arribar.
No sabem pas del cert
si serà escletxa de llum
o escletxa de fosca.
Però no ens podem quedar aturats.
Ja sento l'olor d'hivern
i els nenúfars encara floreixen
a totes les basses, ara, tan llunyanes.
Somiaré cada pètal i cada fulla que sura
i dibuixaré tots els somnis per fer-los realitat.
Fotografia de Xavier Pujol
Hi ha un lloc on sostenir-se
però no el veiem.
Tothom va a la deriva.
I sembla que mai no arribem a port.
Els records del passat desperten a la memòria.
Sorprenents a vegades, perquè aquell instant
no és ben bé com l'havies vist altres vegades.
La memòria potser només vol divertir-se,
o més aviat fa endreça, llençant a la paperera,
tot allò que creu que ja no ens serveix...
