Subscriu-te a aquest blog
Follow by Email
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Publicacions populars
Relats d'estiu del mes d'agost: Cúpula
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Fulles rodones i somnis recurrents.
ResponSuprimeixAixí mateix...
SuprimeixUn dibuix ben viu, com els somnis que vols fer reals.
ResponSuprimeixBona tarda, Carme.
Moltes gràcies, Paula! Bona tarda!
SuprimeixÉs un bon desig ! ;)
ResponSuprimeixHem de persistir en els somnis per fer-los realitat.
SuprimeixEls nenúfars creixen i floreixen gràcies a les arrels, encara que no es vegen; potser amb els somnis passa un poc el mateix...
ResponSuprimeixEstic segura que sí, que els somnis també tenen alguna mena d'arrels, encara que siguin ben diferents de les dels nenúfars.
SuprimeixJo m'imagino unes granotetes aprofitant els últims raigs de sol somniant sobre les verdes fulles...Ben segur que serien uns somnis florits com els nenúfars...Els nostres i els seus, és possible que es facin realitat!!!
ResponSuprimeixBon vespre, Carme.
Esperem que sí. Bon dia, M Roser!
SuprimeixEls somnis estan relacionats amb el passat de la mateixa manera que la superfície dels nenúfars es troba lligada a la seva profunditat.
ResponSuprimeixÉs ben bé així!!!
Suprimeix