Escletxa de llum o escletxa de fosca

Al final del pas tant estret on ens trobem

hi ha una escletxa per mirar, si hi sabem arribar.

No sabem pas del cert

si serà escletxa de llum

o escletxa de fosca.

Però no ens podem quedar aturats.

Comentaris

  1. Curiós, si fos un carrer no sé si podríem sortir-ne, ens quedaríem encallats, però ho sembla per la finestreta...
    Bon vespré, Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No, no és un carrer, és un racó, no s'hi passar, però impressiona. Bon vespre, M Roser!

      Suprimeix
  2. Ostres, quin passatge! Però té sortida? No sembla que hi càpiga una persona allà al fons...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No, no té sortida, allò que es veu al fons és una finestra, una escletxa estreta i llarga que deu donar una micona de llum a l'interior.

      Suprimeix
  3. Aquest sí que és el carrer Estret... més que el de Josep Pla.
    Generalment necessitem més la llum que la fosca.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Necessitem més la llum, però a vegades ni la tenim i la veiem....

      Suprimeix
  4. Crec que va de la llum a la fosca, així com està feta la foto. Tot i que és relatiu, si et poses al final del carrer i vas al contrari.

    Nanit, Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La finestra o ecletxa del final deu ser, dic jo, per donar llum a l'interior... però vist des de fora, vaig tenir aquesta impressió, metafòrica de la vida d'aquests darrers temps, d'anar cap a la fosca...

      Suprimeix
  5. Per saber si hi ha llum o fosca, ho hem d'anar a mirar. Tens raó, quedar-nos aturats no pot ser una opció.

    ResponSuprimeix
  6. No ens podem quedar aturats, no podem baixar de la bicicleta. El fons d'aquesta foto és molt asfixiant, de totes maneres.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No podem, no. Sí tot allò que vivim com a poble també és molt asfixiant!

      Suprimeix
  7. És a l'esglèsia romànica de Marata, oi? Jo també m'he preguntat el motiu d'aquest corredor. Segurament és perquè les construccions posteriors a l'esglèsia es van fer amb uns criteris d'orientació diferents i van deixar un espai buit i sense sentit.
    També les nostres vides estan plenes d'espais buits que hem provocat amb els girs del nostre esdevenir.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, sí que ho és, em va i trigar molt aquest passadís tan estret, jo també crec, com tu, que no té cap intencionalitat, sinó que és el resultat de les construccions posteriors. I com que al fons hi ha una finestreta, la van respectar i no la van tapar. Li van deixar una escletxa de llum, que des de fora es veu de fosca, d'aquí el títol...

      I tant que sí, les metàfores sempre funcionen en un sentit o en un altre.

      Suprimeix

Publica un comentari

El meu blog dels pobles

Publicacions populars