Escletxa de llum o escletxa de fosca
Al final del pas tant estret on ens trobem
hi ha una escletxa per mirar, si hi sabem arribar.
No sabem pas del cert
si serà escletxa de llum
o escletxa de fosca.
Però no ens podem quedar aturats.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Curiós, si fos un carrer no sé si podríem sortir-ne, ens quedaríem encallats, però ho sembla per la finestreta...
ResponEliminaBon vespré, Carme.
No, no és un carrer, és un racó, no s'hi passar, però impressiona. Bon vespre, M Roser!
EliminaOstres, quin passatge! Però té sortida? No sembla que hi càpiga una persona allà al fons...
ResponEliminaNo, no té sortida, allò que es veu al fons és una finestra, una escletxa estreta i llarga que deu donar una micona de llum a l'interior.
EliminaAquest sí que és el carrer Estret... més que el de Josep Pla.
ResponEliminaGeneralment necessitem més la llum que la fosca.
Necessitem més la llum, però a vegades ni la tenim i la veiem....
EliminaCrec que va de la llum a la fosca, així com està feta la foto. Tot i que és relatiu, si et poses al final del carrer i vas al contrari.
ResponEliminaNanit, Carme.
La finestra o ecletxa del final deu ser, dic jo, per donar llum a l'interior... però vist des de fora, vaig tenir aquesta impressió, metafòrica de la vida d'aquests darrers temps, d'anar cap a la fosca...
EliminaPer saber si hi ha llum o fosca, ho hem d'anar a mirar. Tens raó, quedar-nos aturats no pot ser una opció.
ResponEliminaNo, no pot ser una opció, Mc!
EliminaNo ens podem quedar aturats, no podem baixar de la bicicleta. El fons d'aquesta foto és molt asfixiant, de totes maneres.
ResponEliminaNo podem, no. Sí tot allò que vivim com a poble també és molt asfixiant!
EliminaÉs a l'esglèsia romànica de Marata, oi? Jo també m'he preguntat el motiu d'aquest corredor. Segurament és perquè les construccions posteriors a l'esglèsia es van fer amb uns criteris d'orientació diferents i van deixar un espai buit i sense sentit.
ResponEliminaTambé les nostres vides estan plenes d'espais buits que hem provocat amb els girs del nostre esdevenir.
Sí, sí que ho és, em va i trigar molt aquest passadís tan estret, jo també crec, com tu, que no té cap intencionalitat, sinó que és el resultat de les construccions posteriors. I com que al fons hi ha una finestreta, la van respectar i no la van tapar. Li van deixar una escletxa de llum, que des de fora es veu de fosca, d'aquí el títol...
EliminaI tant que sí, les metàfores sempre funcionen en un sentit o en un altre.