Norai buit
Fotografia de Xavier Pujol
Hi ha un lloc on sostenir-se
però no el veiem.
Tothom va a la deriva.
I sembla que mai no arribem a port.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Segur que el trobarem... espero que aviat.
ResponEliminaBona nit, Carme.💖
Segur que sí, però es fa llarg tot plegat! Bona nit, Paula!!!
EliminaPer mar, a la deriva. Per terra seguim la via. Per aire on ens porti el vent.
ResponEliminaA la deriva i amb un norai que ens espera...
EliminaPer terra anem feixucs...
I... Oh! el vent, el vent... si passejant tranquil·lament trobes el vent tan atrevit ves molt en compte amb el vestit.... si passejant tranquil·lament trobes el vent descaradet, ves molt en compte amb el barret...
Ja veus queno és de feiar el vent... ;-)
És precisament a port on hi ha els millors llocs per sostenir-se. És el peix que es mossega la cua.
ResponEliminaSí i rodem, rodem sense anar enlloc... com els hàmsters a les seves rodes...
EliminaAquest norai buit, està esperant que alguna barca Si agafi ben fort i així no se l'endura mai cap torbonada...
ResponEliminaBon vespre.
La barca també deu esperar trobar-lo, suposo...
EliminaBona nit, M Roser!
De moment hem arribat al port del pas de puça...
ResponEliminaÉs una fita important, Helena. Comença el creixement de la claror. Que la claror ens acompanyi.
Elimina