El passat

Els records del passat desperten a la memòria.

Sorprenents a vegades, perquè aquell instant

no és ben bé com l'havies vist altres vegades.

La memòria potser només vol divertir-se,

o més aviat fa endreça, llençant a la paperera,

tot allò que creu que ja no ens serveix...





Comentaris

  1. No, no llença res! S'ho guarda a una altra banda. El problema és que no sabem com accedir-hi, ni recordem que hem de recordar. Però un bon dia se'ns torna a aparèixer, sense saber massa per què...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, no llença res i per això podem recordar coses sorprenents, a vegades. Només que algú t'estiri un fil o alguna cosa t'hi porti, recordes coses en les que no havies pensat mai abans.

      Elimina
  2. La porta d'entrada a aquests records adormits moltes vegades és l'olfacte. O l'oïda a través de la música.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant! Són dos canals molt habituals d'entrada de records.

      Elimina
  3. No oblidem.... però si, que a vegades no recordem ! i a vegades, ho recordem de diferent manera.... el cervell és una capsa ben estranya !.
    Salut :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Recordar-ho de diferent manera és el que em sembla més curiós i precisament el que volia dir jo. Salut, Artur!

      Elimina
  4. A mi em sol passar amb els records de petita, quan he tornat a un lloc que feia anys que no hi havia estat, potser perquè era petita i ara ho veig amb altres ulls. La memòria és capritxosa i juga amb nosaltres.

    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, això passa molt, tot ho veiem diferent de quan èrem petits. I a vegades ho veuen diferent encara que no fóssim tan petits. Una abraçada, Paula!

      Elimina
  5. Potser si que els records que la memòria guarda, quan ens els regala, hi ha fet algun petit canvi si creu que serem més feliços...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En pots estar ben segura que és així, però no pas per fer-nos feliços únicament, sinó sobretot per guardar la coherència dels relats interiors.
      Si pensem que una cosa ha anat bé i estem contents de com ha acabat minimitzar em els entrebancs. I potser fins i tot ens farà sentir contents de com els hem vençut. I això ens farà més feliços, però a vegades quan alguna cosa ha anat malament, moltes persones ho fan al revés magnífiques totes les coses negstives o empipadores, encara que això els produeixi ràbia i malestar. I en aquest cas és una llàstima, clar! Hi ha gent que cova molt ressentiment i en això influeix com han evolucionat els records.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars