El passat
Els records del passat desperten a la memòria.
Sorprenents a vegades, perquè aquell instant
no és ben bé com l'havies vist altres vegades.
La memòria potser només vol divertir-se,
o més aviat fa endreça, llençant a la paperera,
tot allò que creu que ja no ens serveix...
No, no llença res! S'ho guarda a una altra banda. El problema és que no sabem com accedir-hi, ni recordem que hem de recordar. Però un bon dia se'ns torna a aparèixer, sense saber massa per què...
ResponEliminaTens raó, no llença res i per això podem recordar coses sorprenents, a vegades. Només que algú t'estiri un fil o alguna cosa t'hi porti, recordes coses en les que no havies pensat mai abans.
EliminaLa porta d'entrada a aquests records adormits moltes vegades és l'olfacte. O l'oïda a través de la música.
ResponEliminaI tant! Són dos canals molt habituals d'entrada de records.
EliminaNo oblidem.... però si, que a vegades no recordem ! i a vegades, ho recordem de diferent manera.... el cervell és una capsa ben estranya !.
ResponEliminaSalut :)
Recordar-ho de diferent manera és el que em sembla més curiós i precisament el que volia dir jo. Salut, Artur!
EliminaA mi em sol passar amb els records de petita, quan he tornat a un lloc que feia anys que no hi havia estat, potser perquè era petita i ara ho veig amb altres ulls. La memòria és capritxosa i juga amb nosaltres.
ResponEliminaBona nit, Carme.
Sí, això passa molt, tot ho veiem diferent de quan èrem petits. I a vegades ho veuen diferent encara que no fóssim tan petits. Una abraçada, Paula!
EliminaPotser si que els records que la memòria guarda, quan ens els regala, hi ha fet algun petit canvi si creu que serem més feliços...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
En pots estar ben segura que és així, però no pas per fer-nos feliços únicament, sinó sobretot per guardar la coherència dels relats interiors.
EliminaSi pensem que una cosa ha anat bé i estem contents de com ha acabat minimitzar em els entrebancs. I potser fins i tot ens farà sentir contents de com els hem vençut. I això ens farà més feliços, però a vegades quan alguna cosa ha anat malament, moltes persones ho fan al revés magnífiques totes les coses negstives o empipadores, encara que això els produeixi ràbia i malestar. I en aquest cas és una llàstima, clar! Hi ha gent que cova molt ressentiment i en això influeix com han evolucionat els records.