Heura

Hi ha cors tan encesos que quan creixen es fan estels.

Comentaris

  1. Hi ha persones que estimen tant que quan es fan grans es converteixen en poetes.
    Carme, he estat un temps que no he tingut temps de fer res, finalment em poso al dia del teu blog!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ja és això Helena, he, he, he...
      Ben tornada doncs... una abraçada, bonica!

      Suprimeix
    2. Són interessants les teves interpretacions, perquè sempre freguen la meva primera idea per un costat o per un altre, encara que no hi encaixi del tot, del tot i així ... s'amplia molt el sentit del poema.

      Suprimeix
    3. Carme, et manllevo l'entrada! En el meu blog d'interpretacions...

      Suprimeix
  2. Després dels vostres poemes, només puc callar i aplaudir.

    Aferradetes, nina.

    ResponSuprimeix
  3. M'ha agradat molt la teva interpretació tan poètica de l'heura. La filla del Cesk Freixes se'n diu.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, ho sé! Sempre el segueixo a l'Instagram, al Cesc Freixes i sovint treu l'Heura amb una excusa o altra. Ara tenen un nadó, que també el treu sovint, però no recordo com es diu. M’alegro molt que t'agradi els meus cors i els meus estels.

      Suprimeix
  4. Ostres Carme! Acabo d'aterrar a la teva nova casa... des del 2017!! He estat molts mesos -i algun any també- desconnectat dels blogs. Tenia el teu enllaçat per si apareixien entrades teves. Ja m'estranyava que no publiquessis res, tu sempre tan activa... Et llegia a instagram i pensava que l'havies substituït pel blog -com he fet jo en certa manera... I resulta que feia tres anys que estava esperant al lloc equivocat!! M'ha encantat aquesta nova casa. Té un disseny mol net i polit. Del contingut no dubto que serà tan bo com l'anterior. En fi, he passat a saludar-te i espero anar-te llegint ara que t'he "retrobat". Per cert, molt boniques les imatges i preciós el vers que les acompanya.
    Aprofito per desitjar-te unes felices festes de Nadal, dintre de la situació que ens toca viure, i un 2021 ple d'una alenada d'aire fres!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Benvingut, doncs, August. Mai no és tard per retrobar els amics!
      Aquell alte blog, anava tan carregat d'imatges que se'm feia molt lent i molt pesat de manipular. En aquella època feia un post cada dia i es veu que el vaig deixar a petar. Ara continuo al peu del canó, ja ho veus, però a mig gas, acostumo a fer tres posts a la setmana, de moment, així se'm fa còmode.

      Jo et vaig seguint, August, digui o no digui, et vaig seguint... admiro moltíssim tot el que fas. Ets un artista dels de veritat!

      Moltes gràcies pels bons desitjos que et retorno amb tota la força: Bon Nadal, Bones festes i molta esperança i sobretot molta sort del 2021.

      És una alegria verure't per aquí, altre cop!

      Suprimeix
  5. I aquests cors fets estels, van volant per la immensitat , deixant al seu pas espurnes de llum que ens il·luminen el camí, perquè no ens perdem pels entrellats de la vida...
    Bones Festes, Carme i molta salut i que la inspiració t'acompanyi sempre.!!!

    ResponSuprimeix
  6. Aquesta frase, conté molt.
    Fa un mes, el meu company va perdre un tiet seu. I el seu nét em va dir, l'avi ja no hi és, s'ha anat al cel, és un estel. Vam sortir de la masia i vam mirar al cel. En silenci. I és que era tal com dius, un cor encès. Me l'has fet recordar.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. M'agrada aquesta reciprocitat... saber les coses que fa pensar el poema. Moltes gràcies!!!

      Suprimeix

Publica un comentari

El meu blog dels pobles

Publicacions populars