Caliu

Si s'apaga la flama, ens queda el caliu. 
Podem fer-hi una torrada  i gaudir d'un altre moment
o  també tornar a manxar, perquè la flama reprengui.

El Croscat

El meu hivern és un volcà, 
amb la pell freda.
Però duc el foc ben endins
i la calidesa al cap dels dits.
Ell m'escriu missatges 
amb formes i colors.
Sanefes de gredes
que m'ho diuen tot.
Diuen foscor i roig i verd
i també llum, a les vores
de cada fulla que neix.

Tercer fil - Concurs lletres i fils: La Rambla de Figueres

Relat de participació al tercer fil del Concurs lletres i fils. (les dues paraules a utilitzar són Rambles i editorial)

A la Rambla de Figueres
hi ha un mercat de Nadal.
Hi passegen les parelles
i també joves i infants.

Vigileu bé que dels arbres
no caguin els estornells
i us embrutin la jaqueta
i empastifin els cabells.

Els jubilats amb megàfons,
els taxistes pican fort
l'ajuntament anti plagues
els fan fora d'aquest lloc.

I avui, tots els diaris
han tret una editorial:
Ja podeu venir a Figueres
que hi ha mercat de Nadal.

Hivern

Sentia les gotes a les branques de l'ànima
i em creixien com borrons de vida nova.
Ja no degota, avui, la tristesa, 
ara, s'ha volgut tornar fulla o branca o  flor.
Despullada, com els arbres,
de l'esperança de mantenir el verd tendre tot l'hivern,
deixo caure alguns anhels, impaciències, ideals sublims
i en guardo encara, molts d'altres, 
aquells que mantenen la calidesa 
i el record del bon temps, perquè perduri.
M'emmirallo en la bellesa tan fràgil del paisatge, 
la bellesa amb boirina, que ens fa estimar l'hivern.

El joc d'escacs

Sofonisba Anguissola, 1555, Partita a scacchi

Sempre m'he preguntat per què el joc d'escacs és un joc amb tan bona fama. No és pas que no en sàpiga la resposta, no, que ja me la sé.  És un joc complex, que fa pensar, que necessita estratègia, que estimula la ment i que et fa aprendre a defensar-te  del contrari i també a buscar les millors maneres d'atacar-lo.  Però a mi tot això no em sembla suficient. A mi, que soc pacifista radical, no m'agrada atacar ningú, ni tant sols unes figuretes de fusta.  Però tothom em diu que n'he d'aprendre, i que he de practicar  i jo n'estic fins al capdamunt. Aquesta mocosa de ma germana Elionor se'n riu de mi, perquè diu que ella juga millor que jo, que soc més gran. I la pesada de ma mare que s'ho pren com si fos una assignatura obligatòria.  Ja m'ha tornat a guanyar, gairebé sense mirar el tauler.  

I jo em sento ben feliç de jugar malament. Com menys en sé, menys dura la partida i m'allibero abans.  I quan l'Elionor demana per favor a la mare que la deixi jugar una partida amb ella, la mare no se'n sap estar, és que s'ho passen millor elles dues, i  em perdona l'amenaça de la repetició de la partida per veure si m'hi fixo més. 

I aleshores, me'n vaig amb el meu llibre sota d'un arbre del jardí i sé que tinc una bona estona de silenci i tranquil·litat.

Es pot demanar als Reis d'Orient que en comptes de portar una joguina nova, se n'emportin una que no vols?

Porta a Sant Andreu Salou

Hi ha una porta sempre oberta.
Molt sovint de bat a bat.
Altres vegades ajustada,
però mai no es tanca del tot.

És una porta secreta
per on entren emocions.
De lluny o de prop arriben
intenses com el meu cor.

Em parlen l'arbre i l'ombra,
els records i l'horitzó.
Em parla cada mirada
i cada mot, escrit o no.

Bon Any 2020

Quan han tocat les dotze, 

així com si res...

ens diuen que hem començat un nou any i un nou cicle.

Bona entrada d'any a tothom!!!

Us desitjo un 2020 ple de felicitat, somriures i bones notícies.

Tingueu cura dels qui teniu més a prop i estimeu sense mesura.