El joc d'escacs

Sofonisba Anguissola, 1555, Partita a scacchi

Sempre m'he preguntat per què el joc d'escacs és un joc amb tan bona fama. No és pas que no en sàpiga la resposta, no, que ja me la sé.  És un joc complex, que fa pensar, que necessita estratègia, que estimula la ment i que et fa aprendre a defensar-te  del contrari i també a buscar les millors maneres d'atacar-lo.  Però a mi tot això no em sembla suficient. A mi, que soc pacifista radical, no m'agrada atacar ningú, ni tant sols unes figuretes de fusta.  Però tothom em diu que n'he d'aprendre, i que he de practicar  i jo n'estic fins al capdamunt. Aquesta mocosa de ma germana Elionor se'n riu de mi, perquè diu que ella juga millor que jo, que soc més gran. I la pesada de ma mare que s'ho pren com si fos una assignatura obligatòria.  Ja m'ha tornat a guanyar, gairebé sense mirar el tauler.  

I jo em sento ben feliç de jugar malament. Com menys en sé, menys dura la partida i m'allibero abans.  I quan l'Elionor demana per favor a la mare que la deixi jugar una partida amb ella, la mare no se'n sap estar, és que s'ho passen millor elles dues, i  em perdona l'amenaça de la repetició de la partida per veure si m'hi fixo més. 

I aleshores, me'n vaig amb el meu llibre sota d'un arbre del jardí i sé que tinc una bona estona de silenci i tranquil·litat.

Es pot demanar als Reis d'Orient que en comptes de portar una joguina nova, se n'emportin una que no vols?

Comentaris

  1. Un joc convertit en una obligació, hi pot haver res més contradictori? Entenc perfectament la teva protagonista i espero que els Mags d'Orient l'escoltin en el seu desig final.

    ResponSuprimeix
  2. Està bé això de demanar als Reis que s'emportin alguna cosa que no ens agrada, però em sembla que potser no és impossible, però freqüent no, però és una bon idea. A mi m'agrada jugar als escacs, però em posen nerviosa els que van amb presses, penso que és un joc de pensar amb calma...
    Bon vespre, Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No és gaire freqüent, no... però potser podríem mirar d'intentar-ho. La meva protagonista amb el joc d'escacs, i nosaltres amb altres coses que ens pesen massa... Bon vespre, M Roser!

      Suprimeix
  3. De jove hi havia jugat bastant. Fins i tot quan era aprenent al taller, quan no hi havia feina jugava amb els companys amb un tauler i unes fitxes que vaig fabricar jo mateix. Ara fa molts anys que no hi he jugat.
    (Que no se m'oblidi de dir-te que els pensaments de la teva protagonista són molt i molt interessants i raonats)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Segur que si t'agrada t'ho passes d'allò més bé, però no tots els jocs agraden a tothom i ja sabem que sempre hi ha gustos per a tot.

      Pobrissona, per que no la deixen llegir tranquil·la! He, he, he...

      Suprimeix
  4. Un llibre molt millor que una partida d'escacs, on vas a parar. Tret que puguis anar llegint mentre l'Elionor va pensant la jugada...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Totalment d'acord, XeXu, molt i molt milllor. I prefereixo llegir sense l'Elionor pensant i jugant davant meu...

      Suprimeix
  5. És exactament el que jo penso! Em posava molt nerviosa qualsevol partida, fins i tot la de dames! No serveixo pels escacs, com per la música i la gimnàsia. I què?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs, com jo! Tu i jo, com la protagonista, amb un llibre sota el braç, buscar unlloc tranquil i que vagin jugant sense nosaltres... he, he, he...

      Suprimeix

Publica un comentari

El meu blog dels pobles

Entrades populars