Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Quina foto més bonica i quan fa fred que millor que acostar les mans al caliu! En qualsevol moment podem reprendre la flama a cops de manxa...A més la teva foto té caliu i flama!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
P.D. Em sembla que se t'ha colat un balcó ple de roba estesa que deu estar ben glaçada...
La veritat és que tot i tenint llarde foc, no fem foc gaire sovint. Però de tant en tant sí i el gaudeixo molt. M'encanta el foc.
EliminaTé caliu i flama, però aquesta llenya tenia tendència a consumir-se lentament sense flama, l'havíem d'anar revifant amb la manxa.
El balcó de roba estesa s'ha tornat endreçar, esperant el seu moment.
La rauxa de la flama i el seny del caliu, l'un complementa l'altre.
ResponEliminaSí! Hem de saber trobar el moment per a cadascun, Mc!
Elimina"Que no s'apague la llum"
ResponEliminaQue no s'apague la llum... ni la flama, ni el caliu.....
EliminaCert, tot depèn de nosaltres, de saber gaudir del moment que volíem o de la seva alternativa... Un bon aprenentatge per anar practicant.
ResponEliminaQue bé s'hi deu estar a prop de la teva llar de foc, Carme!
I tant que s'hi està bé!!! Amb flama o sense, amb torrades o sense...
EliminaUna abraçada, Montse!!!
Mentre hi ha caliu, l'amor és viu ! ;)
ResponEliminaQue maca, aquesta expressió!!! Gràcies!
EliminaA vegades per revifar el foc cal afegir nous troncs. Però hi ha troncs que són insubstituïbles. No m'agrada gens l'expressió de "renovar-se o morir".
EliminaQuasi sempre, per no dir sempre. cal afegir nous troncs. Sense troncs nous, el foc s'apaga. Però a mi tampoc m'agrada aquesta expressió que dius.
Elimina