Porta a Sant Andreu Salou
Hi ha una porta sempre oberta.
Molt sovint de bat a bat.
Altres vegades ajustada,
però mai no es tanca del tot.
És una porta secreta
per on entren emocions.
De lluny o de prop arriben
intenses com el meu cor.
Em parlen l'arbre i l'ombra,
els records i l'horitzó.
Em parla cada mirada
i cada mot, escrit o no.
És molt bonic saber mantenir aquesta porta de les emocions sempre oberta, tot i que de vegades costa.
ResponEliminaA vegades costa i a vegades, (en el meu cas) potser em passod e deixar-la massa oberta, però finalment estem d'acord que és bonic que n'estigui.
EliminaCarme, tu sempre trobes portes obertes. I ens les expliques poèticament.
ResponEliminaLa porta del 2020 ens dona possibilitats, oportunitats.
Si més no, les busco i sí de tant en tant en trobo una. La del 2020, ens convé que sigui ben oberta a noves oportunitats que segur que arribaran.
EliminaSi passés per davant entraria a veure si em donen acollida...I sí, sembla que la del 2020, com a mínim té una escletxa que jo penso que s'anirà obrint de mica en mica...Després d'aquest cap de setmana tan especial, potser si que podem somniar desperts!!!
ResponEliminaBons Reis Mags, Carme.
Somiem, somiem... a veure que ens porta el 2020!
EliminaUna abraçada, M Roser!
Entren emocions. Què se n'escapa?
ResponEliminaEntre emocions i se n'escapen les mirades ...
EliminaPenso que "escrit o no", llegit o no, ens parla cada mirada i cada mot.
ResponEliminaSempre, Helena, a vegades simplement endevinat, ja ens parla.
EliminaA Sant Andreu Salou hi vaig passar molts estius de joventut, de colònies, les més especials i molts moments que sempre perduren, sento que allà sempre hi tinc una porta oberta.
ResponEliminaÉs un petit paradís, fins i tot pels que no hi tenim cap lligam especial, ja m'imagino que per a tu, molt més. Em va agradar molt, jo no ho coneixia foins fa poquet.
Elimina