Clavell de moro

Torna'ns els colors
que no són pas teus.
Rivets de groc arreu
envolten les ferides.
Cada pètal és un llaç.
I cada flor fa resistència.

Tardor a les fulles

Mentre es bressolen
amb el seu darrer vent,
tasten el vol.

Bressola'm l'ànima 

i fes-te present abans que em perdi.

No sé si em retrobaré altra vegada.

Hi ha massa coses apreses 

que hagués volgut no aprendre mai.

Som tan fràgils com les fulles seques,
encara penjant d'una branca. 

Amb vida eterna fent-nos terra.

Un vell far

Em sento com un vell far
que un altre far albira.
Si la claror se'm fa lleu
amb la teva creixeria.

Xuclarem llum de la lluna,
voldrem la terra daurada.
Del desert, d'aquesta duna,
en farem terra llaurada.

Poema que ve de ca la Galionar

Amb la xarxa pescarem els reflexes
de la llum del far.
Amb el cabàs la llum de la lluna.
...................................................................Xavier Pujol

Crisantem lila

D'una fotografia de l'Anna_Lara67  trobada a l'Instagram

Llavis de pètals,

el calze de les mans

esguard capvespre.
carme.....................................

A s'hora baixa
l'amor em demanava
un petó als llavis.

.........................................xavier

Relats conjunts

Aquesta va ser l'última vinyeta del còmic d'en Batman i en Robin.

En Robin va creure, amb molt seny i valentia, que la violència no és acceptable, vingui de qui vingui.

Va sortir de la vinyeta, va sortir de la pàgina i va sortir del llibre.

Mai més no van tornar a viure aventures junts.

Els cercles concèntrics de Cristina Casas i Mata

Una novel·la que gira a l'entorn de la poesia de Vinyoli.

És la història de vides plàcidament normals, a les quals sempre hi falta alguna cosa... com la vida mateixa.

Enganxen les paraules, no pas l'argument.
Com si llegíssim un text ple "d'aforismes".
Com aquests:

Fragments:

"- És més fàcil callar - responc. No és res nou, el silenci sempre ha estat per a mi la sortida fàcil."

"Jo no  sóc més que un arbre que s'allunyà del bosc, cridat per una veu de mar fonda."  (Vinyoli)

"- De vegades em sembla que visc més intensament a través de la literatura que mitjançant els meus actes."

"- És tot tan monòton. Tan sabut.
- Oh... i què et pensaves?  - pregunto servint el cafè.
- Que la vida era una altra cosa.
- Com ara què? 
- Una xaranga - ho diu rient d'aquella manera tan seva que recorda una llebre.
- No fotis, Elsa.
- Què? - pregunta agafant la tassa de cafè de sobre la taula
- Que la vida és conformar-se a fer-se vell."

"Cal retrobar-nos amb nosaltres mateixos. El camí a seguir és el de la interiorització i l'escriptura és el vehicle que ens hi durà"

"La poesia per a Vinyoli no és tècnica ni exercici estilístic, sinó actitud i anhel d'autenticitat."

"Ens vàrem perdre en el pas
inacabable i únic
de l'un a l'altre".  (Vinyoli)

Escola

Com una metàfora, la bellesa, l'acolliment, la serenor i la placidesa d'aquest porxo d'una escola del nostre país, ens explica com és de dins l'escola pública catalana.

Cuidem i defensem les nostres escoles.
Defensem i fem costat als nostres mestres.
La nostra escola és avançada, plural, respectuosa amb tothom... que la deixin en pau.