Taga

Respirar fons 

i guardar la memòria de les alenades més lliures, 

per quan cal tancar-se a casa.

I saber dels cims i dels somnis com un present que existeix.

I si cal pregar a qualsevol déu o àngel o fada o mag o follet 

o simplement que la sort acompanyanyi a qui més la necessiti

per tot allò que, impotents, no podem resoldre.

Capvespre sobre l'aigua quieta

Placidesa i nostàlgia m'amaren el cor.

D'on surt el sentiment tan suau, tanta tendresa?

Dels ulls que miren o d'allò que es mirat?

Molt lentament, 

provo de surar amb l'ànim encalmat,

que el meu deixant no espatlli cap instant viscut.

Mirador

Mirador sobre el Ter, cap a l'Illa de Canet o de les Garsetes

Potser se'ns està acabant un temps

o potser ja s'ha acabat.

Per més que observem amb molta cura,

només podem veure quatre retalls de futur,

de colors apagats, reflexos descolorits,

que ni tant sols encaixen.

Massa soroll, però encara més silencis

Tossudament, mirem pel petit forat del pany

per veure si trobem algun bri esgarriat

de convenciment o d'esperança.

Horitzons

Miraré més enllà, si no puc veure el que tinc a prop.

Horitzons que no sabem, se'ns posaran davant dels ulls

i els haurem d'atrapar amb les mans  nues.

Si demà encara és gris, buscaré la claror més llunyana.

Pont a Sant Joan de les Abadesses

Fluïm entre els llençols verds dels prats

i les coixineres d'escuma, 

com flueix l'aigua,  

tan neta 

i que no s'atura.

Que passi el brogit del món,  

ben amunt, sense tocar-nos.

Dins de cada silenci,  mil mots compartits.

Cementiri de Jafre

Paisatge quiet.

Les passes no el destorben.

Creix la palmera.

I la capella ardent

s'alça com una flama.

Xiprers al cel

asenyalen camins

de llargs silencis.

Els camps de groc i terra

encomanen paraules.

Casa a Les Olives

Necessito tots els colors per pintar la distància

que cada color lluminós m'acosti ben a prop 

les imatges dels moments viscuts.

Que la memòria no es descoloreixi:

les abraçades seran de color groc de gira-sol

i els petons vermells de maduixa.

Les paraules de color blau de mar

I els silencis dels torrats més càlids de la tardor.

I construir, un àmbit com un refugi.