Safareig

Garlandes d'heura, 
com paraules d'amor, 
consolen al safareig 
de la manca d'aigua.
........................................Carme

Les heures fan bugada de la vida
que els anys han buidat.
........................................Xavier

Si em parles d'amor,
les aigües correran 
de nou i faran net.
........................................Helena

Der Vorfahr'n Ideen
Ließ dieses Wunder entsteh'n.
Wir sind nicht klüger.

...................................Sean Jeating

Trompetes de foc

Tal com ha explicat en a Xavier Pujol al seu darrer post, d'un poema meu de fa temps n'ha fet cançó, aprofitant el temps del confinament. Em fa molta il·lusió aquesta lectura especial i generosa dels meus poemes.  He muntat aquest vídeo amb les trompetes de foc i altres flors per il·lustrar la cançó. Moltes gràcies, Xavier!

Llenya

Tinc una estiba de llenya
més alta que no pas jo.
I un cistell ple de cireres
d'un color vermell molt fort.
I allò que mai no s'acaba:
llaminadures del cor.
Quan tinguis fred, vine a casa
i ens escalfarem al foc.
Si tens gana, de cireres, 
en tindrem per a tots dos.
I compartirem somriures,
abraçades i petons.

Hi ha una solitud de l’ànima
que només se'm cura amb mots.

Papallona blanca

L’instant és més important perquè ens fuig de seguida?
La papallona més valuosa perquè vola només m'hi acosto?
O no...
L'instant és només l’instant i la papallona, la papallona...

Pinyes

Seques i dures.
Buides de tota utilitat.
Amb rastres d'una bellesa natural indiscutible.
Potser quan sigui hivern hi encendrem algun foc... encara, 
i ens hi escalfarem el cos i l’ànima.

Finestra i cabàs

Les paraules són com les flors a dins del cistell.
Darrere cada flor hi ha un pensament,
darrere de cada fulla, un sentiment.
Posades amb cura, 
amb prudència i atreviment a la vegada.
No tothom les sap entendre.

Finestreta ocupada

Tapats, rere el fullam de vida quotidiana, 
sempre hi som, ben endins.
Propers i inabastables.
Eterns, de tan efímers.