Finestra i cabàs



Les paraules són com les flors a dins del cistell.
Darrere cada flor hi ha un pensament,
darrere de cada fulla, un sentiment.
Posades amb cura, 
amb prudència i atreviment a la vegada.
No tothom les sap entendre.















Comentaris

  1. Hi ha paraules que no les pot contenir cap cistell...

    ResponSuprimeix
  2. Els pensaments els transformem en sentiments que afloren en forma de paraules, que ben ordenades, potser si que algú les entendrà...
    Petonets, Carme.

    ResponSuprimeix
  3. Hola Carme! Un poema preciós. Voldria que poguessis entendre els poemes finlandesos. També tenim poetes fantàstics. Eino Leino, Aleksis Kivi, Saima Harmaja, Uuno Kailas, Aila Meriluoto, Heli Laaksonen, Pentti Saarikoski, Edith Södergran, Tommy Tabermann ... Fins i tot l’esposa del nostre president, la Jenni Haukio, és poeta!

    ResponSuprimeix
  4. El dibuix parla amb paraules de colors.

    ResponSuprimeix
  5. No tothom sap entrar dins la finestra de la poeta. Tancada i oberta alhora.
    M'agrada moltíssim aquest poema, és dels antològics, per si mai fas un llibre dels teus moments...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. A vegades fas de mitja taronja a la perfecció. Interpretant. 😄😄

      Suprimeix
  6. Em crida molt l'atenció d'aquesta aquarel.la, que el cistell amb les flors estigui afora i que la finestra estigui tancada... No està gaire fàcil poder accedir a aquests "pensaments" i a aquests "sentiments"... Potser els tenen a sol i serena perque millorin?...
    Qué tinguis mlt bon dia!!....Una abraçada.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. De fet, la finestra està mig tancada mig oberta. Però era com una decoració. Potser com que la finestra no tenia prou espai per a posar testos, es van inventar un sucedani perquè alegrés la façana. Però els seus pensaments sempre seran un misteri. Una abraçada.

      Suprimeix

Publica un comentari

El meu blog dels pobles

Publicacions populars