Sí, endins, endins hi som per a moltes coses i per a molts llocs i moltes persones on voldríem ser, però no donem l'abast i no parlo del confinament sinó de la vida normal. Ja saps què vull dir.
No sé si les plantes son perquè no ens vegin, o perquè no volem veure la realitat, que està plena de gent irresponsable... Mentre nosaltres, finestra endins, anem fent la nostra vida quotidiana! Bon vespre, Carme.
Sí que hi som però sovint aquest fullam ens amaga més del que toca i no és fàcil apartar-lo.
ResponEliminaTotalment d' acord!!!
EliminaAmb tan poques paraules, què bé has definit una manera d'estar i de viure...
ResponEliminaI l'aquarel.la s'ajusta perfectament a la descripció.
Una abraçada.
Sí, endins, endins hi som per a moltes coses i per a molts llocs i moltes persones on voldríem ser, però no donem l'abast i no parlo del confinament sinó de la vida normal. Ja saps què vull dir.
EliminaUna abraçada Montse!
L'esperança és verda. Un verd que madura lenntament.
ResponEliminaTant lentament que a vegades és més verda, que no pas esperança...
Elimina🐸🐲🐉🍏🍈🍀🌲🌳🍃🌱🌿
No sé si les plantes son perquè no ens vegin, o perquè no volem veure la realitat, que està plena de gent irresponsable... Mentre nosaltres, finestra endins, anem fent la nostra vida quotidiana!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
A vegades no hi ha cap intenció concreta, però tapen igual.
Elimina