Tapats, rere el fullam de vida quotidiana,
sempre hi som, ben endins.
Propers i inabastables.
Eterns, de tan efímers.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...
Sí que hi som però sovint aquest fullam ens amaga més del que toca i no és fàcil apartar-lo.
ResponEliminaTotalment d' acord!!!
EliminaAmb tan poques paraules, què bé has definit una manera d'estar i de viure...
ResponEliminaI l'aquarel.la s'ajusta perfectament a la descripció.
Una abraçada.
Sí, endins, endins hi som per a moltes coses i per a molts llocs i moltes persones on voldríem ser, però no donem l'abast i no parlo del confinament sinó de la vida normal. Ja saps què vull dir.
EliminaUna abraçada Montse!
L'esperança és verda. Un verd que madura lenntament.
ResponEliminaTant lentament que a vegades és més verda, que no pas esperança...
Elimina🐸🐲🐉🍏🍈🍀🌲🌳🍃🌱🌿
No sé si les plantes son perquè no ens vegin, o perquè no volem veure la realitat, que està plena de gent irresponsable... Mentre nosaltres, finestra endins, anem fent la nostra vida quotidiana!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
A vegades no hi ha cap intenció concreta, però tapen igual.
Elimina