Llenya
Tinc una estiba de llenya
més alta que no pas jo.
I un cistell ple de cireres
d'un color vermell molt fort.
I allò que mai no s'acaba:
llaminadures del cor.
Quan tinguis fred, vine a casa
i ens escalfarem al foc.
Si tens gana, de cireres,
en tindrem per a tots dos.
I compartirem somriures,
abraçades i petons.
Hi ha una solitud de l’ànima
que només se'm cura amb mots.
Doncs tens un bon rebost !.... Jo mi apuntaria, eh ! Salut ;)
ResponEliminaGràcies, Artur! Salut!
EliminaLlenya i cireres, escalf exterior i interior. I a partir d'aquí, construir.
ResponEliminaA partir d'aquí, construir, tu ho has dit!
EliminaJa va bé que tinguis una bona reserva de llenya, per si l'hivern que ve torna a ser dur i t'has de quedar a casa.
ResponEliminaMentrestant ens penjarem unes arracades de paraules, i escriurem uns versos amb tinta de cireres.
Provaré d'escriure amb cireres... 😉
EliminaT'haig de felicitar per aquest gran tresor que tens!!...
ResponEliminaAccepto la teva invitació per poder estar aprop d'aquest "foc" i, si a més m'oferereixes aquestes "cireres de vermell molt fort", que tan m'agraden, i "somriures, abraçades i petons" ... segur que serà una trobada ben reconfortant!!...
Una forta abraçada.
Moltes gràcies, Montse. Compartir els tresors és molt millor que tenir-los sols. Una abraçada virtual a l'espera de la real.
EliminaUn poema preciós Carme, com dic sempre dels senzills que s'entenen i emocionen...Com que s'acosta l'hivern ja tens una bona provisió de llenya, vindrem a fer-te companyia prop e la llar de foc, ara que potser no podrem compartir cireres, però potser castanyes torrades i segur , bons moments...
ResponEliminaPetonets, Carme.
Haureu de venir més d'un cop, a l'hivern per la llenya, i també al temps de les cireres.... una abraçada, M Roser.
Elimina