Trompetes de foc



Tal com ha explicat en a Xavier Pujol al seu darrer post, d'un poema meu de fa temps n'ha fet cançó, aprofitant el temps del confinament. Em fa molta il·lusió aquesta lectura especial i generosa dels meus poemes.  He muntat aquest vídeo amb les trompetes de foc i altres flors per il·lustrar la cançó. Moltes gràcies, Xavier!

Comentaris

  1. Quin goig aquestes col·laboracions blogueres i no és la primera entre vosaltres dos. Enhorabona i gràcies!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Si Mc, un goig i un divertiment per a nosaltres. Una bona manera de passar el confinament. Gràcies, Mc!

      Suprimeix
  2. Avui he passat primer per cal Fita...Us felicito perquè heu aprofitat el confinament, per a fer coses boniques que ens alegrin la vida...
    Petonets Carme i bon estiu.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies, M Roser! Petons i bon diumenge i bon estiu!

      Suprimeix
  3. Ah... mira... Quin bon parell que esteu fets!!... Heu aprofitat molt bé les vostres possibilitats de creació i us ha quedat molt bé aquesta composició... Us felicito als dos.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Montse. L'important és passar-ho bé i compartir, que encara es passa millor. Una abraçada.

      Suprimeix
  4. Caram, m'agrada veure i escoltar aquesta marxa, que revifa una mica l'ànim dins d'aquests temps que mal portem... Felicitats a tots dos.
    Sí, Carme, la xocolata és la inspiració. Per alguna cosa l'origen de la paraula és Teobroma, o menjar dels déus. Vinga, doncs, queixalada. Salut!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Olga!
      Ja veig que vaig fer ben fet d'apuntar-me a la xocolatada de les noies de vidre. Si ha sabem on trobar la inspiració estem salvats. Visca la xocolata!

      Suprimeix
  5. Ja el vaig veure a casa en Xavier, que maco que pugueu col·laborar d'aquesta manera i unir esforços per parir coses com aquesta.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La qüestió és gaudir d'aquestes coses, XeXu. I es maco, sí! Les complicitats són el sucre bo de la vida (ara que l'altre és tan dolent) he, he, he...

      Suprimeix
  6. Enhorabona, Carme i Xavier, heu parit un vídeo maquíssim gràcies ala creativitat de tots dos! Quina energia tan positiva que desprèn!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Montse! M'alegro que sentis energia positiva. Una abraçada, bonica!

      Suprimeix

Publica un comentari

Publicacions populars