Trompetes de foc

Tal com ha explicat en a Xavier Pujol al seu darrer post, d'un poema meu de fa temps n'ha fet cançó, aprofitant el temps del confinament. Em fa molta il·lusió aquesta lectura especial i generosa dels meus poemes.  He muntat aquest vídeo amb les trompetes de foc i altres flors per il·lustrar la cançó. Moltes gràcies, Xavier!

Llenya

Tinc una estiba de llenya
més alta que no pas jo.
I un cistell ple de cireres
d'un color vermell molt fort.
I allò que mai no s'acaba:
llaminadures del cor.
Quan tinguis fred, vine a casa
i ens escalfarem al foc.
Si tens gana, de cireres, 
en tindrem per a tots dos.
I compartirem somriures,
abraçades i petons.

Hi ha una solitud de l’ànima
que només se'm cura amb mots.

Papallona blanca

L’instant és més important perquè ens fuig de seguida?
La papallona més valuosa perquè vola només m'hi acosto?
O no...
L'instant és només l’instant i la papallona, la papallona...

Pinyes

Seques i dures.
Buides de tota utilitat.
Amb rastres d'una bellesa natural indiscutible.
Potser quan sigui hivern hi encendrem algun foc... encara, 
i ens hi escalfarem el cos i l’ànima.

Finestra i cabàs

Les paraules són com les flors a dins del cistell.
Darrere cada flor hi ha un pensament,
darrere de cada fulla, un sentiment.
Posades amb cura, 
amb prudència i atreviment a la vegada.
No tothom les sap entendre.

Finestreta ocupada

Tapats, rere el fullam de vida quotidiana, 
sempre hi som, ben endins.
Propers i inabastables.
Eterns, de tan efímers.

Gavina a la sorra

D'una foto de l'Instagram de la Montse - una mica de tot

En solitud, arran d'aigua
envoltada de colors indefinits.
Sense el seu crit
només contempla,
sense expectatives.
Espera, o no espera...
tot allò que pugui venir.