Portal de l'església vella

L'Espluga de Francolí  - Església vella

Branques de til·ler gronxen l'aire
i en respirem la dansa subtil.

El portal acull tots els esguards
i es fan recer, només mirar-lo.

Tu i jo recorrem camins i places de llum
amb les mans plenes i l'ànima amarada.

Mirall - Rentador de Vimbodí

Brolla una mirada clara

que sadolla i és mirall.

M'embadaleixo de quietud

i suro dins l'instant

i en la calma de la imatge

que em retorna.

És bell el teu reflex, esguard

que ondeja suaument el temps

i fa bategar la llum.

Abocar

Una finestra del Celler modernista de l'Espluga de Francolí

Aboquem l'heura de l'amor per la mirada,

se'ns enfila per la pell,

se'ns esbulla amb els cabells.

A grans dolls, per abrigar-nos.

Relats conjunts - Paisatge de tardor

Sesshū Tōyō,1470-90, Shukei-sansui

L'horitzó confós i emboirat, 
ens fa caminar amb els ulls tancats.
Potser cal aturar-se en la tardor
i aprofitar la bellesa de l'entorn.
Les agulles de les coníferes
no canvien el seu verd
ni les roques esquerdades
repinten el seu gris apagat.
Diu que és tardor, però no la puc veure.
La tristor de cada traç 
porta a dins, una pau amagada.

M'oculto, a mi mateixa, una possible fugida, 
però el pal major orfe de vela, 
sobresurt impertinent per cridar-nos.
Veles avall, veler immòbil:
la coneguda covardia de quedar-se.

Segona versió:

Veles avall, veler immòbil:
la sorprenent valentia de quedar-se.

Fletxa

L'horitzó: el cel.

Hi ha un món immens endins.

Volen trobar-se.

Plaça

La plaça o el cor,

el batec i el silenci.

Hi soc i m'hi trobo.

Potser massa bé,

i no en sortiria.

Però l'atzar i el temps

ho remou tot, tot ho canvia.

Hivern

Encara és tardor 

i ja duc una imatge d'hivern en el meu cor.

D'un despullament, 

d'una fragilitat al descobert.

Guardo cada fulla que cau

com un record càlid

que pugui escalfar 

el fred de la neu d'un hivern sense fi.