Relats conjunts - Paisatge de tardor
 |
| Sesshū Tōyō,1470-90, Shukei-sansui |
ens fa caminar amb els ulls tancats.
Potser cal aturar-se en la tardor
i aprofitar la bellesa de l'entorn.
Les agulles de les coníferes
no canvien el seu verd
ni les roques esquerdades
repinten el seu gris apagat.
Diu que és tardor, però no la puc veure.
La tristor de cada traç
porta a dins, una pau amagada.
M'oculto, a mi mateixa, una possible fugida,
però el pal major orfe de vela,
sobresurt impertinent per cridar-nos.
Veles avall, veler immòbil:
la coneguda covardia de quedar-se.
Segona versió:
Veles avall, veler immòbil:
la sorprenent valentia de quedar-se.
Que-dar-se.
ResponEliminaLen-ta-ment.
Quedar-se quiet...
EliminaEstava segur d'haver deixat un comentari ahir però veig que ha desaparegut, alguna cosa vaig fer malament. Bé, és igual hi torno.
ResponEliminaEt deia que m'ha agradat el poema però que el trobo una mica trist. És cert que moltes vegades un futur emboirat no ens permet veure el present però, així i tot, no podem renunciar-hi. Hem de viure'l, hem de "quedar-nos-hi" i això no sempre implica ser covard, sovint és tot el contrari. Afrontar-ho pot costar més i requereix més valor que optar per la fugida endavant.
Em va passar igual al Xarel-10. Jo també vaig pensar que havia fet alguna cosa malament, però és casualitat... potser no és culpa nostra, doncs.
EliminaLes imatges tenen això, em produeixen una sensació potent, encara que la tristesa no és en absolut el meu estat d'ànim d'ara, però aquesta impressió del dibuix: de despullament, de tristesa, de melangia, fins i tot d'una certa derrota, amb aquestes roques esmicolades a primer pla, em va portar a aquest sentiment. A vegades moments del passat afloren davant d'un estímul.
De tota manera, Mc, m'agrada molt el teu comentari, perquè és en positiu i molt encertat. Quedar-se en el present sovint requereix molta valentia.
Ara m'agradaria haver acabat el poema com tu dius.
"Veles avall, veler immòbil,
la sorprenent valentia de quedar-se."
Gràcies pel teu regal. No cada dia em regalen un final de vers més encertat!
Sí, recordo quan em vas dir això del teu comentari desaparegut al meu blog i a mi també m'ha sorprès aquesta casualitat. Haurem de vigilar si la cosa es repeteix.
EliminaPel que fa al quadre, és cert que no podem controlar (ni cal, d'altra banda) la sensació que ens produeix una imatge (o un so, o una olor) . En el meu cas, aquest dibuix en concret em va semblar a mig fer, com si fos un esbós fet de qualsevol manera i m'ha sortit un relat que no té res a veure amb el teu text (o potser sí, perquè també parla d'una fugida endavant)
I no cal dir que no tenia cap intenció de fer-te canviar el teu final però m'alegro que també t'agradi aquesta altra manera de veure-ho, és clar. :-))
A vegades, només veiem una cara de la moneda, sempre és d'agrair que algú et faci veure l'altra, Mc! Sobretor perquè tens raó. També hi ha una valentia molt gran en assumir les coses tal com són i no fugir.
EliminaHi ha moments que la vida pesa i l'arrosseguem a través de la boira i dels paisatges hostils. Però sempre queda l'art, que recull tristeses i alegries, perquè la paraula i la pintura tenen el do d'expressar-nos.
ResponEliminaUna abraçada.
Espressar-nos i transformar-nos, Olga. Quantes vegades, després d'escriure, ja no veiem les coses exactament igual que abans? Expressar-nos, per a algunes persones és una gran necessitat i potser també una mena d'escapatòria d'algunes coses. Una abraçada.
EliminaPenso que sempre ens hem d'aturar per aprofitar la bellesa de l'entorn...Però amb els ulls ben oberts precisament perquè si el paisatge està emboirat ens costarà més de captar-ne els detalls...
ResponEliminaDe vegades quedar-se és de valents, però de vegades, també ho és anar endavant.
M'agrada la tardor!
Bon vespre , Carme.
Depèn sempre del punt de vista i dels objectius. UnA
Eliminaa mateixa actitud pot tenir molt diverses motivacions i interpretacions. Bon vespre M Roser!
Carme,
ResponEliminaDarrerament la meva activitat als blogs es redueix a algun poema a la setmana, i participar tots els dies que toca a El blogq del Quadern Gris. Quan ho faig em sento enormement satisfeta, no com la cançó dels Rolling Stones. El "nostre pa de cada dia" per a cadascú és una cosa diferent. Em fa tan feliç tot plegat! No penso en res més que en el moment en què em trobo.
Ho trobo genial, Helena! Que duri la felicitat i aquest viure el moment, que potser és una mateixa cosa. A vegades voler definir i programar el futur ens inquieta massa.
Eliminapreciós !
ResponEliminaGràcies, Elfree!!!
EliminaTampoc és que hi acabi de trobar la tardor en aquest quadre, però m'agrada, és un estil tot diferent que sembla senzill, però que no deu ser fàcil de fer.
ResponEliminaDevia ser tardor, però no s'hi veu... però és ben suggeridor, aquest dibuix. Segur que no és fàcil.
EliminaEm sembla una imatge trista. Personalment m'agrada més la teua segona versió.
ResponEliminaA mi també m'ho sembla, de trista. Per això em va sortir un poema trist.
EliminaEn Mc, em va donar l'empenteta per veure-ho des d'un altre punt de vista. De fet a mi també m'agraden més els finals feliços... he, he, he...