Portal de l'església vella

L'Espluga de Francolí  - Església vella

Branques de til·ler gronxen l'aire
i en respirem la dansa subtil.

El portal acull tots els esguards
i es fan recer, només mirar-lo.

Tu i jo recorrem camins i places de llum
amb les mans plenes i l'ànima amarada.

Comentaris

  1. Totes les passes ens duen al portal
    vell per a tothom,
    nou per nosaltres.

    ResponSuprimeix
  2. Hi ha en cada estrofa un element de realitat i un d'eteri, d'evaporat, que deia Pla. M'agrada moltíssim!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Helena! He, he, he... Evaporat! Quina gràcia! No coneixia aquesta manera de dir-ho d'en Pla.

      Suprimeix
    2. Doncs a El quadern gris hi surt moltes vegades!

      Suprimeix
    3. Ja sé que sempre llegeixo massa de pressa, amb impaciència, però això n'és una demostració més.O no m'hi fixo prou o em falla la memòria.

      De tota manera també he de dir, que reconeixent-li tots els mèrits, i gaudint del seu vocabulari i de la seva manera d'escriure, a mi, en Pla no em fa bellugar les emocions, i la memòria em falla més, sense emocions.

      Suprimeix
  3. Helena té raó. A mi també m'agrada molt.

    ResponSuprimeix
  4. Recull unes quantes fulles de til·la que no saps quan et poden anar bé per fer una infusió, que sembla que anem de disgust en disgust.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No hi ha com ser assenyat, XeXu, i pragmàtic, he, he, he...

      Suprimeix
  5. Conté una profunditat notable aquest poema; crec que hi ajuda el que comenta l'Helena del joc entre el real i l'eteri, i que jo tampoc havia descobert en l'obra de Pla.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Montse, a vegades només en parlar del que és real, ja s'intueix l'eteri, (en la poesia de la bona) i crec que això és fantàstic quan passa. Jo sempre necessito posar paraules a tot... he, he, he... i m'alegro que us agradi. Pla no és un dels meus autors preferits ni més llegits. Diferències emocionals, diria jo.

      Suprimeix
  6. Impressionen aquestes portes tan decorades al bell mig d'aquests parets tan gruixudes...I amb l'olor de la til·la deu ser un passejada relaxant...Però jo diria que la infusió es fa de les flors, no de les fulles!!!
    Petonets.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. I tant que sí, Maria Roser, les infusions es fan de les flors, que fan una mena de penjollets... molt característics.

      Suprimeix

Publica un comentari

El meu blog dels pobles

Publicacions populars