Hivern
Encara és tardor
i ja duc una imatge d'hivern en el meu cor.
D'un despullament,
d'una fragilitat al descobert.
Guardo cada fulla que cau
com un record càlid
que pugui escalfar
el fred de la neu d'un hivern sense fi.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Només començar la tardor ja pensem en l'hivern. Només començar l'hivern, ja ha passat el pas de puça de la primavera. Tot és i no és alhora.
ResponEliminaL'únic que no m'agrada de la tardor és la manca de llum, el despullament de fulles m'és igual. Però hi ha qui troba trista la primavera!
A vegades vaig massa depressa i penso massa enllà. Intento frenar-me a cops de metàfora.
Elimina"Guardo cada fulla que cau"
ResponEliminaJo també
Perquè no se'ns escapi ni un trosset de tardor. Jo diria que fem bé!
EliminaLa calidesa dels colors de la tardor no contraresta el calfred que fa venir-me la idea d'un possible hivern sense fi... Pertorbador poema!
ResponEliminaA i tampoc, Montse. I encara que tot plegat sigui metafòric, sento com tu encara que intenti convènçer-me per tots els mitjans.
EliminaPodríem recollir totes les fulles que cauen a la tardor i després, a l'hivern, fer una gran foguera i ballar la dansa del fred al seu voltant...(O ballar per fer-nos passar el fred)
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Potser haurem de fer les dues coses, primer la foguera que durarà poc, perquè les fulles cremen de pressa i després ballarem perfer-nos passar el fred. Bon vespre, M Roser!
EliminaDespreneu poesia per tots els porus! És un plaer llegir-vos, a tu Carme i als comentaristes! A vegades em feu enveja! (de la sana, eh!)
ResponEliminaGràcies, Laura! A vegades no hi ha més remei que fer poesia amb tot allò que portes dins, per canalitzar-ho bé. Una abraçada, bonica!
EliminaEns està fent una tardor una mica desconeguda. Com una estació nova que no coneixem, que és diferent del que coneixíem fins ara. Si fins i tot ens arriben els huracans, encara que sigui de resquitllada...
ResponEliminaSí, esperem que la pluja de les restes de l'huracà que ens arriba, sigui benèfica i no pas destructora. Ara sento ploure de valent, però no sembla, de moment molt perillosa...
Elimina