,L'ombra de les velles pedres,
es dibuixa sobre la lleugeresa
i la fragilitat dels vidres nous.
dimecres, 1 de novembre del 2017
Nou i vell
,L'ombra de les velles pedres,
es dibuixa sobre la lleugeresa
i la fragilitat dels vidres nous.
dilluns, 30 d’octubre del 2017
divendres, 27 d’octubre del 2017
dimecres, 25 d’octubre del 2017
Relats conjunts - La llibertat guiant el poble
 |
| Eugène Delacroix, 1830, La llibertat guiant el poble |
 |
| Imatge rebuda per watsap, molt adequada al meu poema |
Guia'ns, estimada llibertat,
bella dama de l'estel,
guia'ns fins a bon port.
Et seguim dia a dia
amb el cap ben alt,
per sobre els entrebancs,
injustícies i amenaces.
Et seguim perquè hem estat ferits
i per recuperar els nostres ostatges
empresonats sense raó.
Et seguim sense armes ni trabucs.
Cadascú des del seu lloc
per un objectiu a aconseguir,
una il·lusió,
amb constància,
persistència,
resiliència...
Indesinenter...
dilluns, 23 d’octubre del 2017
LLavors...
Si he de quedar-me
darrere aquest espiell
des d'on em deixen mirar-te...
Si he de veure't tan lluny
sense sentir les onades
ni el vent lleuger que les acosta...
Si ja no puc ser sorra
que acull l'escuma blanca
de la teva revolta...
Llavors...
em quedaré molt quieta,
amb els ulls fits a l'horitzó.
Fins que el silenci del comiat
parli més clar que les paraules.
divendres, 20 d’octubre del 2017
La boira i la tardor
 |
| Una foto d'en Xavier Pujol i un diàleg que ve d'aquí |
Llum a la seva manera
groc, vermell, ocre o marró
l’hivern té una primavera
la tardor té el seu color.
...........................................................................Xavier Pujol
La tardor té el seu color.
No sé perquè me l'amaga
entre les boires i la verdor,
jo no he sabut com trobar-la
................................................................................Carme Rosanas
No sabia com trobar-la
la màgia de la tardor;
he pujat a la muntanya
i se m'ha encongit el cor.
................................................................................Maria Roser
I se m'ha encongit el cor
en veure gent tan roïna
que vol matar la tardor
quan el fiscal els ho afina.
................................................................................Xavier Pujol
Del color de la tardor
de cada fulla caiguda
ja sento aquella remor
de la llibertat volguda.
.......................................................................................Carme
I la llibertat volguda
ja la tenim ben a prop,
a la tardor cada fulla
serà com un estel d'or.
................................................................................Maria Roser
I la llibertat volguda
ja la tenim ben a prop,
a la tardor cada fulla
serà com un estel d'or.
................................................................................Maria Roser
dimecres, 18 d’octubre del 2017
La Llacuna
Transitàvem passadíssos de llum, les ombres eren curtes i no ens canviaven ni el trajecte ni la mirada. Enllà, enllà, les ombres es van fer mestresses del nostre pas. Feia fred i calia el canvi. Sortir a la claror de la plaça, a l'escalfor del sol de tardor, abans que l'hivern arribi.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...