Relats conjunts de febrer: Dona espigada amb gat

Géza Faragó, 1913, Femme élancée avec chat

Violeta era una dona molt especial. (No és cert, soc una dona com totes les altres)
De vegades sentia les coses que anaven a dir les persones abans que els diguessin.  (Això és ben normal i ens passa a totes i si no ho sentiu és perquè no escolteu)
A ella li agradava fer experiments d'aquesta mena,  provar si podia controlar d'una manera o altra la seva facultat telepàtica.  (Coi, és que la tinc, perè ve i va quan vol ella, no quan vull jo)
Un dia va voler fer un experiment amb els seus amics de l'ànima,  la seva millor amiga i els seus dos millors amics.  (A veure si jo els rebo a ells i ells a mi.)
Al punt de la mitja nit,  s'havien de trobar en la distància i veure si podien comunicar-se. (A les 12 en punt, penseu en mi,  i escolteu bé i a veure si endevineu on soc i què faig)
Va sortir a fora,  vora el llac  a mirar les estrelles  i el gat la va seguir  (Després,  al cap d'un quart,  seré jo que pensaré en vosaltres a veure si endevino on sou i què feu)
Va passar el primer quart i el segon quart i després va fer una video trucada compartida per aclarir com havia anat.  (Trobo que no ha anat malament, però no han filat gaire prim)
En Manel li va dir:  t'estàs banyant al llac (coi d'home,  que no sap que a aquestes hores i amb aquest fred, jo no faria mai una cosa així?  Manel,  sapastre, només has endevinat un concepte,  llac, perquè hi soc a la vora)
L'Albert va dir:  estàs pentinant el gat (però què vols dir, que no tinc feina jo, o què?  Que faig moltes coses  al cap del dia!  Res,  ets un dropo,  només has endevinat gat, també el tinc a prop)
I la Georgina va dir,  jugant amb avantatge,  esclar!  Ets a vora el llac,  amb el gat als teus peus i mirant els estrelles,  per cert, que el gat també les mira.  (Ara,  per fi!  Perfecte, Georgina!) 
(Ara vaig jo: 
En Manel s'esta banyant a la banyera de casa seva, estirat amb els ulls tancants, mentre intentava connectar amb nosaltres. L'Albert està mirant les mussaranyes i no té ni feina ni pentina cap gat.
I la Georgina,  ha vingut fins aquí  mateix i  m'està mirant des del poble i per això ho ha endevinat tot a  la primera.)
Els dos homes van cridar a la vegada:  tramposes!


Comentaris

  1. Trobo que encertar el llac i el gat ja és molt meritori. Però que la Violeta no em faci cas, jo soc un escèptic en temes esotèrics... i un home. ;-D

    Un relat ben divertit.

    Abraçades!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, tenien mèrit, aquests xicots, més que la Georgina!

      Abraçades, Mc!

      Elimina
  2. heheheh.... per què serà, que les noies sempre van un pas per devant dels nois ! ( no cal que m'ho diguis...ja ho intueixo ! hahhaha), però bé, alguna cosa si que van encertar els nois , a pesar de tot !!.
    Bona història, Carme !!. Una abraçada ; )

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com he dit abans, trobo que tenen molt mèrit, aquests nois.
      Moltes gràcies, Artur!

      Elimina
  3. Ha, ha, ha!, m'has fet riure i no et diré el perquè.🤭
    Un història molt original, molt ben feta!
    Aferradetes, preciosa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fer-te riure ja és una cosa bona. Moltes gràcies, Paula.
      Aferradetes, preciosa!

      Elimina
  4. Respecte la teva imaginació si que cap telepatia sabria avançar-s'hi! És molt sorprenent aquest relat.

    ResponElimina
  5. rsssssssssss.... Bem divertida e a final, Georgina acdertou,mas trapaceou, pois estava vendo a cena de perto. Muito boa tua história! beijos, chica

    ResponElimina
  6. He he! Acabo de llegir el relat de sa lluna de Relats conjunts i ara vinc a llegir el teu i totes dues m'heu fet riure amb les vostres històries.
    Ai, aquests homes, una mica sapastres sí que ho són :D però tot i així encara s'hi han acostat una mica, potser entre tots dos encara podrien haver-ho encertat i tot, he he.
    Una història ben enginyosa, Carme.
    Abraçades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Núria!
      M'alegro molt d'haver-te fet riure!
      Abraçades!

      Elimina
  7. Creo que Violeta no es nada especial, simplemente tiene momentos en que “oye” lo que otros van a decir, algo que nos pasa a todas en cierto modo. Intentó experimentar con sus amigos para ver si podía usar su facultad telepática a voluntad. A medianoche, cada uno debía concentrarse y conectarse a la distancia.
    Mientras algunos aciertan solo detalles vagos: Manel dice cosas raras como que se baño en un lago (¡con este frío, por favor!), Albert habla del gato pero sin más precisión. Solo Georgina logra captar todo: sabe dónde está qué hace y hasta que el gato le acompaña mirando las estrellas. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estem totalment d'acord, totes tres: tu, la Violeta i jo…

      Gràcies, Núria. Una abraçada.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars