Far
No hi havia ombra, el sol queia a plom, en aquell dia d'estiu.
Sobre la sorra del delta, es veia aigua i també un far.
I caminàvem i caminàvem cap a l'aigua i cap al far.
I mai no hi arribàvem,
el miratge s'allunyava exactament al mateix ritme de les nostres passes.
I la pell no tastava mai l'aigua, ni els ulls cap ombra.
Malgrat tot, el far hi era, allà sota els nostes ulls,
si el vèiem... és que devia ser en algun lloc.
Fins i tot els miratges tenen una escletxa de realitat.
Un miratge no és una al·lucinació (partim de la premissa que, malgrat el sol caient a plom, estem ben hidratats :-D) i, per tant, allò que veiem té una base real. Sovint és més lluny d'on ens sembla veure-ho, però hi és.
ResponEliminaM'has fet pensar que sovint a la vida passa el mateix. Que un objectiu sembli inabastable no vol dir que no sigui possible, només que el camí per arribar-hi és més llarg del que ens pensàvem.
Abraçades!!
És exactament això que dius, Mc!
ResponEliminaAbraçades i bona setmana!
M'has fet recordar moments molt dolços al Delta; espero que aquests moments sempre hi puguin ser.
ResponEliminaMe n'alegro per tu, que no ens faltin mai els moments dolços.
EliminaUn poema que transmite una sensación profunda de búsqueda y frustración, pero también de esperanza. Me gusta cómo convierte el espejismo en algo más que una ilusión: casi en una metáfora de esos sueños que parecen inalcanzables y, aun así, siguen guiándonos.
ResponEliminaSiento que habla de perseguir algo que siempre se aleja, pero que no por eso deja de existir. Esa idea final, que incluso los espejismos tienen un resquicio de realidad, me parece preciosa y muy cierta: a veces lo que no alcanzamos también forma parte de lo que somos.
Precioso.
Un abrazo y feliz semana
Quin comentari més preciós, Núria!
EliminaM'agrada molt, tot, però l'última frase m'enamora.
Que allò que busquem i no assolim també formi part de nosaltres, trobo que és reconfortant.
Una abraçada i bona setmana!
Si era a algún lloc, segur que un moment o l'altre ho trobarem. No hem de defallir mai de tot allò que volem que sigui una realitat.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Exacte, continuem al peu del canó...
EliminaAferradetes, bonica!
Pues a lo mejor solo fata que oscurezca y lo pongan en marcha.
ResponEliminaBesos.
Efectivament.
EliminaSense llum, no hi ha miratge. Al vespre el far serà al seu lloc.
Una abraçada.
Les coses virtuals, inefables, etèries, també existeixen, però no són a l'abast de tothom. S'ha de tenir una sensibilitat com la teva per gaudir-ne.
ResponEliminaS'ha de tenir sensibilitat, sí, per saber veure algunes coses. Gràcies, Helena!
Elimina