El bar de la plaça

Des del balcó, asseguda a terra, mig amagada rere la gelosia, escoltava les converses que es produien a la terrasseta del bar de sota casa, El bar de la Plaça.  

De vegades es barrejaven i em costava seguir-les i l'estona no em passava tan agradablement. Però hi havia dies, que s'hi asseien una colla de joves de la meva edat i la conversa d'ells sobresortia per damunt de les altres.  Aleshores, jo podia imaginar que seia amb ells, en lloc d'estar sempre sola a casa, sense gosar sortir, i fins i tot imaginava que jo també hi participava.  Anava formant mentalment les meves opinions, les meves respostes i m'imaginava que deia en veu alta tot el que pensava i que m'escoltaven i que era una més de la colla. 

Algun dia tornava a entrar cap a casa contenta com si tingués amics ben reals i pensava, a la propera vegada baixo i començo a parlat amb ells de veritat, però molt més sovint, tocava de peus a terra i sabia que no seria capaç, encara, de sortir al carrer i veure gent.