Pintura
Un quadre de Jaume Mercadé al Museu de Valls
Recorro camins
abans que es perdin.
I trobo pobles i cases
i arbres ben vius.
Branques noves de brots tendres,
branques seques que ja han mort.
No som nosaltres una mica com ells?
A dins, ens creixen sempre noves fulles,
nous esguards i algun nou gest
i deixem córrer tantes coses que ja s'han fos.
Som un i som molts
per fer-nos companyia.
Fa molt de goig aquesta pintura. Si no vaig molt equivocat, juraria que l'arbre que hi surt és un garrofer. Un gran exemple d'arbre resistent i també resilient, ben adaptat al territori.
ResponEliminaI sí que hauríem de saber ser una mica com ells. Que malgrat carregar alguna branca seca, també hem de ser capaços d'aprofitar i gaudir els nous brots que la vida ens porta cada dia.
No sé, però, si això és més fàcil de dir que de fer. Perquè que som molts, no t'ho discuteixo gens; però que ens fem companyia, trobo que cada cop menys.
Abraçades!!
Sí, és molt bonica! Tens raó que sembla un garrofer, fins i tot s'intueixen les garrofes fosques.
EliminaSegur que sí, que és més fàcil de dir que de fer, però si al menys ens ho diem, potser ens hi anirem acostant.
I pel que fa la la companyia, sí que n'anem perdent la capacitat, però, Mc, aquí, per exemple, jo trobo que sí, que encara em feu companyia.
Tot i que jo em referia a que som molts dintre nostre, que tenim molts aspectes diversos, que tenim diferents capacitats i que aquelles coses en les que som més destres, ens poden acompanyar en aquelles que no en som tant.
Abraçades!
Amb el vers del començament et defineixes en un dels teus anhels: recórrer tots els pobles de Catalunya. En ells hi vas trobant la companyia que (almenys jo ) anhelem.
ResponEliminaMira en la darrera escapada, sobretot a Avinyó i a Sant Feliu Sasserra vaig trobar molta companyia, perquè la gent sense conèixer-nos de res ens parlava, pel carrer, amb molta naturalitat, com si no fóssim forasters i passavolants. Em va agradar molt aquesta actitud que es perd ... es perd força.
EliminaMe encantaba pintar arboles.
ResponEliminaAbrazos.
Sí, són bonics i són gegants amics...
EliminaUna abraçada.
Quin quadre més maco, m'agraden els seus colors.
ResponEliminaQuan sóc molts, de vegades em perdo entre tantes veus...
Aferradetes, preciosa.
És bonic sí...
EliminaM'has fet somriure amb això de perdre't ente tantes veus...
Jo més aviat trobo consol en una o altra veu.
Aferradetes, preciosa.