Pintura
Un quadre de Jaume Mercadé al Museu de Valls
Recorro camins
abans que es perdin.
I trobo pobles i cases
i arbres ben vius.
Branques noves de brots tendres,
branques seques que ja han mort.
No som nosaltres una mica com ells?
A dins, ens creixen sempre noves fulles,
nous esguards i algun nou gest
i deixem córrer tantes coses que ja s'han fos.
Som un i som molts
per fer-nos companyia.
Fa molt de goig aquesta pintura. Si no vaig molt equivocat, juraria que l'arbre que hi surt és un garrofer. Un gran exemple d'arbre resistent i també resilient, ben adaptat al territori.
ResponEliminaI sí que hauríem de saber ser una mica com ells. Que malgrat carregar alguna branca seca, també hem de ser capaços d'aprofitar i gaudir els nous brots que la vida ens porta cada dia.
No sé, però, si això és més fàcil de dir que de fer. Perquè que som molts, no t'ho discuteixo gens; però que ens fem companyia, trobo que cada cop menys.
Abraçades!!
Amb el vers del començament et defineixes en un dels teus anhels: recórrer tots els pobles de Catalunya. En ells hi vas trobant la companyia que (almenys jo ) anhelem.
ResponElimina