Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Refugi de muntanya
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
En certa manera m'hi veig reflectida. ;-)
ResponEliminaMolt i molt maca la foto!
Aferradetes, preciosa.
Ja m'agrada reflectir-nos a la vegada!
EliminaMoltes grácies, Paula!
Aferradetes, preciosa.
M'embaladeixen aquestes basses. Amb les seves plantes i els seus habitants: granotes, capgrossos, sabaters, espiadmonis, serps d'aigua... i el teu poema que la sobrevola.
ResponEliminaJa veus que a mi també… no li podia treure els ulls de sobre. Me l'hauria mirar hores. Al final me la vaig endur.
EliminaMoltes gràcies, Xavier!
No ho hauria pogut dir millor que en Xavi.
ResponEliminaAbraçades per a tots dos. ;-)
Moltes gràcies a tu també, Sean!
EliminaUna abraçada!
A la natura no li cal endreça per ser bella. Magnífica foto.
ResponEliminaAbraçades!
La natura ho té sempre tot!
EliminaMoltes gràcies, Mc!
Me gusta esa pequeña selva.
ResponEliminaUn abrazo.
A mi també, gràcies!
EliminaUna abraçada.
Recordo que algú deia de la pintura de Paul Klee que era com un jardí: quan la natura i la cultura s'entremesclen. No una selva, no només el progrés, sinó el que és salvatge esdevenint civilitzat, com aquelles tanques fetes d'arbres tallats en línia recta, el que en castellà se'n diu "seto". És bo de tenir-ho tot a la vida. Però a vegades fem com tu en aquest poema, ens voldríem reflectir en aquesta bassa i ser com aquesta bassa.
ResponEliminaA vegades, sí, m'agradaria ser una mica més "salvatge" en el bon sentit de la paraula. Ja veig que ho entens molt bé.
Elimina