Bassa


Navego amb els ulls per la selva més petita.
És una mica esquerpa, desendreçada, natural i salvatge.
Els ulls li somriuren.
El cor la sobrevola...
Què podria aprendre'n, 
per ser una mica com ella?

Comentaris

  1. En certa manera m'hi veig reflectida. ;-)
    Molt i molt maca la foto!
    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja m'agrada reflectir-nos a la vegada!
      Moltes grácies, Paula!
      Aferradetes, preciosa.

      Elimina
  2. M'embaladeixen aquestes basses. Amb les seves plantes i els seus habitants: granotes, capgrossos, sabaters, espiadmonis, serps d'aigua... i el teu poema que la sobrevola.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus que a mi també… no li podia treure els ulls de sobre. Me l'hauria mirar hores. Al final me la vaig endur.
      Moltes gràcies, Xavier!

      Elimina
  3. No ho hauria pogut dir millor que en Xavi.
    Abraçades per a tots dos. ;-)

    ResponElimina
  4. A la natura no li cal endreça per ser bella. Magnífica foto.

    Abraçades!

    ResponElimina
  5. Me gusta esa pequeña selva.

    Un abrazo.

    ResponElimina
  6. Recordo que algú deia de la pintura de Paul Klee que era com un jardí: quan la natura i la cultura s'entremesclen. No una selva, no només el progrés, sinó el que és salvatge esdevenint civilitzat, com aquelles tanques fetes d'arbres tallats en línia recta, el que en castellà se'n diu "seto". És bo de tenir-ho tot a la vida. Però a vegades fem com tu en aquest poema, ens voldríem reflectir en aquesta bassa i ser com aquesta bassa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades, sí, m'agradaria ser una mica més "salvatge" en el bon sentit de la paraula. Ja veig que ho entens molt bé.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars