Zoom
El bell capvespre
avança a poc a poc
la mar ben plana
Entre la gent
em miro amb atenció
les dues nenes.
Parlen i riuen
ben quietes i tranquil·les,
els peus a l'aigua.
Com un mirall
de desitjos profunds.
Jo soc com elles.
....................................................................carme
Complicitat
entre el mar i elles.
Lluny de mirades.
entre el mar i elles.
Lluny de mirades.
......................................................................paula
So lässt sich's leben:
Das Wasser bis zu den Knien
und nicht bis zum Hals.
........................................................................sean
No sempre és fàcil saber posar el focus en allò que és realment important. En aquest cas, però, el zoom ha anat allà on tocava.
ResponEliminaAbraçades!
Moltes gràcies, Mc!
EliminaUna abraçada.
Sembla que una d'elles trobava l'aigua freda. ;-)
ResponEliminaMolt bona aquesta sèrie de fotos. La meva mirada a la primera foto, se n'ha anat cap a elles i els meus pensaments també.
Aferradetes, preciosa.
Complicitat
Eliminaentre el mar i elles.
Lluny de mirades.
Ho sembla pel seu gest...
EliminaCoincidim doncs, en el lloc d'enfocar la mirada.
Ara m'enduc el teu haiku, cap amunt.
Aferradetes, preciosa.
Je! Me encantan.
ResponEliminaBesos.
Moltes gràcies, Erik!
EliminaUna abraçada.
Well zoomed, Carme.
ResponEliminaSo lässt sich's leben:
Das Wasser bis zu den Knien
und nicht bis zum Hals.
;-) Abraçades!
Així és com s'ha de viure:
Eliminaaigua fins als genolls
i no fins al coll.
Molt bon haikú, Sean! Ho procurarem!
Abraçades.
Que no s'acabi l'estiu, canten els Figa Flawas. Jo també vull ser com elles.
ResponEliminaAprofitant fins l'últim moment de l'estiu.
EliminaSembla Llançà?
ResponEliminaEfectivament, no només ho sembla, sinó que ho és.
Elimina