Fulla
Em va semblar que la fulla ballava.  
Estava ben quieta,  però qui diu que no es pugui ballar sense bellugar-se? 
Ballava i es va quedar aturada en un moment de la seva dansa,  just en aquell moviment que li havia costat tant d'aconseguir i que li agradava tant. 
Jo no sé ballar,  per això vaig voler convertir-me en fulla,  que les meves mans es fessin fulla per copsar aquell moviment tan lleuger i tan gràcil.
Potser aquesta admiració per una fulla i pel seu gest és una d'aquelles coses que ni sabia que portava a dins.
Pd:  moltes gràcies, Jordi,  per la inspiració

Jo tampoc sé ballar i realment són d'admirar els que "porten el ritme dins"... encara que estiguin ben quiets.
ResponEliminaAbraçades!
Doncs sí, el ritme ila lleugeresa sempre m'admiren.
EliminaBona setmana, Mc!
Me encantan las hojas, tienen una fotogenia tremenda y son únicas para llevarlas a una acuarela.
ResponEliminaAbrazo.
Sí, i tant! Són molt boniques!
EliminaUna abraçada.
La gràcia del ball sembla molt fàcil per la seva lleugeresa (a part del ritme que en tens o no), són moltes hores d'assajos per aconseguir que sembli fàcil, com la dansa d'aquesta fulla abans d'arribar a terra i fer una aturada, amb tot el cos ben col·locat, per reprendre el ball (vol)... com en un vals...
ResponEliminaMolt maca la teva aquarel·la, tant com la foto d'en Jordi.
Aferradetes, preciosa.
Moltes gràcies, Paula, podem imaginar el ball de la fulla mentre volava i com s'ha quedat just amb aquest gest bonic.
EliminaAferradetes, preciosa.
Ara m'ha vingut al cap una frase que va dir algú. Probablement un filòsof amb aficions d'antropòleg:
ResponElimina"El ball és la forma vertical d'un desig horitzontal"
No és el cas d'aquesta fulla.
Qui sap? Aquesta fulla és molt especial!
EliminaAixò de "ballar sense bellugar-se" fa pensar. És com estimar amb les paraules.
ResponEliminaBon paral·lelisme, Helena!
EliminaQue bonic, Carme! Inspirat el dibuix i inspiradora la història que li has donat.
ResponEliminaPer una banda dir-te que si no saps ballar, que no sé si és així en la realitat, és perquè no vols, perquè sempre en pots aprendre i creu-me que t'ho passaràs bé.
Per l'altra, al posar-te al lloc de la fulla m'has fet pensar que sovint penso que a mi m'agradaria ser ocell per un dia i poder fer tots els moviments que fa un ocell.
Abraçada!
És veritat que no sé ballar. Una vegada fa anys, em vaig apuntar a una cursos de ball a petició del meu home que tenia ganes d'aprendre'n. No vam encertar els cursos adequats, perquè ens ensenyaven un ball rere l'altre abans que haguéssim après prou bé el que estàvem fent. Després me'n vaig cansar. Jo crec que sí, que m'ho hauria passat bé si hagués pogut aprendre 3 O 4 balls bé, en comptes de 20 malament.
EliminaGràcies Teresa
Una abraçada