Fulla

Dibuix d'una fotografia del Jordi trobada a El meu Bagul

Em va semblar que la fulla ballava.  

Estava ben quieta,  però qui diu que no es pugui ballar sense bellugar-se? 

Ballava i es va quedar aturada en un moment de la seva dansa,  just en aquell moviment que li havia costat tant d'aconseguir i que li agradava tant. 

Jo no sé ballar,  per això vaig voler convertir-me en fulla,  que les meves mans es fessin fulla per copsar aquell moviment tan lleuger i tan gràcil.

Potser aquesta admiració per una fulla i pel seu gest és una d'aquelles coses que ni sabia que portava a dins.

Pd:  moltes gràcies, Jordi,  per la inspiració