Pel camí de darrere

A l'amic Climent,  in memòriam:

Has passat pel carrer del darrere,

has marxat per sempre, sense que et veiés ningú.

Com eres tu, discret i reclòs, 

com has viscut, has volgut morir.

No t'hem vist marxar,

no hi ha hagut comiat,

ens queda, per sempre, la teva generositat, 

el teu afecte, la teva disponibilitat, el teu record.

Només puc dir-te,  i sé que no soc pas l'única, 

i que tots els amics ho compartiran:

mentre jo visqui,  tu viuràs amb mi.