Pel camí de darrere
A l'amic Climent, in memòriam:
Has passat pel carrer del darrere,
has marxat per sempre, sense que et veiés ningú.
Com eres tu, discret i reclòs,
com has viscut, has volgut morir.
No t'hem vist marxar,
no hi ha hagut comiat,
ens queda, per sempre, la teva generositat,
el teu afecte, la teva disponibilitat, el teu record.
Només puc dir-te, i sé que no soc pas l'única,
i que tots els amics ho compartiran:
mentre jo visqui, tu viuràs amb mi.
És un homenatge molt bonic i sentit. Aquest poema tan emotiu transmet profundament la seva essència i la teva estimació. Em sap molt greu la pèrdua. Una forta abraçada.
ResponEliminaArribo a una edat que tot sovint se'n van amics. És trist, però és llei de vida. Moltes gràcies, MC. Una abraçada de tornada.
EliminaUn homenatge preciós, Carme.
ResponEliminaDe vegades sembla que queden curts amb paraules, però crec que ens el has deixat conèixer i també el teu sentiment cap a ell.
Aferradetes, ninona.
Moltes gràcies, Paula.
EliminaEns coneixíem des dels 13 anys, dels escoltes i havíem fet molta muntanya junts, amb tota la colla nostra.
Aferradetes, preciosa.
From your fine description, it seems your friend honoured the meaning of his name throughout his life.
ResponEliminaMay he rest in peace.
Abraçades, Carme!
Moltes gràcies, Sean! Sí era molt bona persona. Descansi en pau.
EliminaAbraçades!
Unes paraules molt sinceres, expressades des de dins i molt sentides.
ResponEliminaEm sap greu, Carme.
Una forta, abraçada.
Moltes gràcies, Núria!
EliminaUna abraçada també per a tu.
Siempre lo he dicho, mientras alguien te recuerde nunca morirás del todo.
ResponEliminaAl menys és la il·lusió que ens fem, Erik. Jo també ho penso.
EliminaUna abraçada.
Només podem fer-nos vells per la força, crec que vaig llegir al Rodamots.
ResponEliminaDoncs sí, per força.
EliminaJo tenia una tieta que sempre deia: "no es pot ser gran per cap diner”