Conte a l'Espai Cràter
Baixem. Les restes d'un antic cràter ens acullen. L'espai cràter és interessant, hi ha moltes informacions i moltes activitats interactives per fer, però jo miro sobretot la paret que resta de l'antic cràter. Penso que és una sort que el volcà estigui ben inactiu, des de fa segles, sinó seria molt perillós. I al mateix temps sento recança pel volcà. La projecció de colors i moviment ens explica tots els diferents materials de la paret i com funcionen les erupcions i veiem la lava projectada que baixa, lenta i espessa per la paret de roca volcànica.
Quan tot s'apaga, surt un núvol de fum que fa un so com un sospir. Tothom queda sorprès. Li pregunto al guia com ho fan això i contesta: no ho sé, això no ha passat mai. No forma part de l'espectacle.
El volcà mort i apagat, ha sospirat de veritat.
Apagat sí, però no pas mort. Ell, que era el terror de la zona fa només uns quants mil·lennis de res, mentre rugia com un lleó expulsant lava a tort i a dret, ara ha de suportar veure's convertit en una atracció turística inofensiva. Tot i que ja s'hi ha avesat, no és estrany que sospiri de tant en tant recordant els vells temps. Sobretot ara a l'estiu quan hi van més visitants... que els turistes poden arribar a ser força pesats (no ho dic per vosaltres, és clar). ;-D
ResponEliminaAbraçades!!
Quanta raó tens! Pobre volcà s'han aprofitat d'ell perquè és un dels que estava menys ben conservat. El cràter ja no sembla un cràter, més aviat un tros de mur mig ensorrat.
EliminaI sí, els turistes poden arribat a ser força pesats 😂
Abraçades!
Ha de ser molt emocionant entrar a dins la terra, però no sé si jo gosaria per molt que em diguessin que és inactiu des de fa segles... i amb aquest sospir, encara menys.
ResponEliminaQuanta paciència té! ;-)
Aferradetes, preciosa.
Bé, tampoc no et pensis que s'ha d'anar gaire endins, no fa gens d'impressió. Tot just sota terra com si fos el pis -1.
EliminaMolta paciència, tenen aquests volcans de La Garrotxa. De turistes i visitants mai no ens en falten.
Aferradetes, bonica!
Saps per què va sospirar, Carme? Per la teva recança, per treure't de dubtes: no pateixis, Carme, no soc mort, només dormo! Ai!
ResponEliminaJo, la veritat, amb tots els estralls del temps no m'estranyaria que el volcà, com altres fenòmens d'aquests, ressuscités.
Abraçada!
Teresa, m'agrada molt la teva explicació. No m'ho havia pres d'una manera tan personal, però m'encanta… he, he, he…
EliminaPodria ser, oi tant, que podria ser!
Abraçada!
Sometimes I think of myself as a dormant volcano, sighing with longing to finally erupt. ;-)
ResponEliminaAbraçades, Carme.
Intentarem no perdre'ns aquesta erupció… segur que serà interessant! 😀
EliminaAbraçades, Sean.
On és aquest espai que t'ha inspirat?
ResponEliminaA Olot, a tocar del Montsacopa!
EliminaPues ahí no he estado, a ver si la próxima...
ResponEliminaBesos.
És un espai petit, però el vaig trobar interessant.
EliminaUna abraçada