Conte a l'Espai Cràter
Baixem. Les restes d'un antic cràter ens acullen. L'espai cràter és interessant, hi ha moltes informacions i moltes activitats interactives per fer, però jo miro sobretot la paret que resta de l'antic cràter. Penso que és una sort que el volcà estigui ben inactiu, des de fa segles, sinó seria molt perillós. I al mateix temps sento recança pel volcà. La projecció de colors i moviment ens explica tots els diferents materials de la paret i com funcionen les erupcions i veiem la lava projectada que baixa, lenta i espessa et la paret de roca volcànica.
Quan tot s'apaga, surt un núvol de fum que fa un so com un sospir. Tothom queda sorprès. Li pregunto al guia com ho fan això i contesta: no ho sé, això no ha passat mai. No forma part de l'espectacle.
El volcà mort i apagat, ha sospirat de veritat.
Apagat sí, però no pas mort. Ell, que era el terror de la zona fa només uns quants mil·lennis de res, mentre rugia com un lleó expulsant lava a tort i a dret, ara ha de suportar veure's convertit en una atracció turística inofensiva. Tot i que ja s'hi ha avesat, no és estrany que sospiri de tant en tant recordant els vells temps. Sobretot ara a l'estiu quan hi van més visitants... que els turistes poden arribar a ser força pesats (no ho dic per vosaltres, és clar). ;-D
ResponEliminaAbraçades!!