Camí de ronda
Les branques quietes, sense un alè de vent,
el cel cobert de núvols, en un dia plàcid.
I jo segueixo les teves petjades, lentament,
com si fossin dibuixades sobre el camí.
Cada onada t'acosta,
cada escull et crida
cada reflex du el teu nom.
I tu, el mar i jo i el camí que el voreja.
Un passeig per un camí de ronda a la vora del mar és un goig que combina la bellesa del paisatge i la tranquil·litat que dona la natura (això últim sempre que hi vagis quan no estigui massa concorregut, és clar). ;-)
ResponEliminaBon cap de setmana!
A l'agost no es poden demanar impossibles, però aviadet al matí estava prou tranquil.
EliminaBon diumenge MC!
L'únic que em fa mal d'ulls d'aquest paisatge són els vaixells i les construccions a primera línia de mar... si pogués ho esborraria tot... em quedaria amb el mar, els niguls, els arbres, la terra i les vostres emocions.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Doncs sí, massa edificis vora mar... Et dono la raó. Les barques també però mentre no són excessives no molesten gaire. Les pitjors són les motos d'aigua que jo prohibiria sense pietat.
EliminaGràcies Paula.
Aferradetes, preciosa.
Ladies, there are simply about seven billion too many bipeds on this planet. ;-)
EliminaOtherwise, there probably wouldn't be so many houses by the sea, so many boats and jet skis to mourn.
Abraçades, Carme i Paula. ;-)
Sí, sobrem molts. Som massa gent i ho espatllem tot.
EliminaAbraçades Sean.
Und das Schlimmste ist, dass es keine Heilung gibt.
EliminaAferradetes, Sean.
No, no hi ha cura i anem de mal en pitjor.
EliminaA no ser que la terra entri en erupció total i ens elimini a tots
Aferradetes a tots dos.
Estic fatal.
ResponEliminaMillor aquest enllaç
Si no et fa res eliminar l'altre...
Abraçada amb regust a mar, Carme
(i disculpa la feina de la meva ineptitud)
Moltes gràcies, Miquel Àngel!
EliminaCap feina, esborrat està.
Una abraçada.
Els camins de ronda sempre enamoren, la calma de la mar, els arbres i un dia núvol en aquest cas. Sempre és un plaer per als sentits poder-ne gaudir i omplir-se d'aquests regals.
ResponEliminaAbraçades, Carme.
Són una meravella, i encara que era agost, a les 9 del matí estava prou tranquil.
EliminaAbraçades, Núria.
Cuando llevas un rato paseando el cerebro terminara por desechar lo que no quieras ver.
ResponEliminaUn abrazo.
Sí!!! És veritat!
EliminaUna abraçada.
El camí que el voreja seria la poesia, oi?
ResponEliminaPodria ser i és una interpretació molt bonica. Jo pensava més aviat en la vida quotidiana.
Elimina