Balcó

L'Èlia, quan anava a casa de la seva germana es delia per aquell balcó, li agradava l'ombra de la persiana i li agradava mirar el carrer i els vianants i el tràfec dels botiguers i de resquitllada la plaça. Aquí voldria viure jo, pensava sempre.

Ella, però, vivia en un petit nucli apartat del poble, on hi havia una masia, una teuleria, un bar i cinc habitatges. Dos dels quals pertanyien a la seva família i hi vivien tot l'any els altres eren de lloguer, de vacances.  

L'Èlia portava el bar, servia refrescos, i algunes coses de menjar, sobretot pels treballadors de la bòbila, però també pels passants, pels excursionistes, pels estiuejants.

A ella no li agradava gens viure allà i encara menys servir al bar tot el sant dia, s'hi avorria i sempre veia les mateixes cares i sentia les mateixes paraules. El seu pare treballava a la bòbila i la mare s’ocupava de la casa, del menjar, de l'hort i de tenir cura de l’àvia. El seu germà estudiava, la seva germana gran s'havia casat amb un estiuejant de ciutat i només ella podia mantenir el bar obert. I li havien dit sempre que aquell bar era necessari, tant per la família com pels treballadors.

Els seus pares l'havien educat i malgrat que l'havien cuidat molt bé,  l'havien educat com una noia que havia de tenir cura de tots i de tothom que la necessités. 

Ella somiava els carrers i les botigues de ciutat i s'imaginava que en lloc de servir cafès i gasoses despatxaria en una merceria envoltada de fils i llanes i cintes de colors o en una botiga de roba on vendria  teles de tota mena, al detall, venudes a metres.

Quantes vegades a la seva vida havia rumiat i rumiat i planejat i planificat que marxaria? Ni ella mateixa ho sabia. Sabia que sempre acabava decidint de quedar-se.  Qui o què l'empenyia a decidir sempre en contra d'ella mateixa? No ho sabia, sabia què triava, però no sabia qui triava, triava ella? O triava algun titellaire benintencionat en forma de pare o mare que la feia pensar i parlar com ell volia?

En Jep era un treballador que sempre li anava al darrere i a ella no li agradava gaire, però poc a poc se la va anar guanyant, tampoc tenia gaires persones per conversar i després de compartir tantes xerrades, el Jep va saber com fer-la decidir. Va buscar feina en un magatzem, a ciutat,  i li va dir que marxava. Que si es volia casar amb ell podien marxar junts.

I ella va triar marxar, amb en Jep.  Les coses no van ser mai com ella havia somiat. Ella pensava que havia triat el que ella volia, però era realment er allò el que ella volia? I realment havia triat ella?